10 Mizugaki, una de les més divertides

Aquesta excursió va ser el mateix cap de setmana que la segona vegada a Kinpu, per celebrar el meu aniversari. És una de les més divertides que he fet al Japó: té moltes parts tècniques, amb cadenes i cordes, però no són difícils i fan l’activitat molt entretinguda.

Duració estimada	5h32m
Duració real	5h47m
Distancia	5.4km
Guany d’elevació	715m
Guany acumulat	913m
Pèrdua acumulada	910m
Alçada	2230m
Inici	Mizugaki-sanso (瑞牆山荘)
Final	Mizugaki-sanso (瑞牆山荘)

---

La ruta de referència a YAMAP és aquesta: https://yamap.com/model-courses/7026

I les estadístiques de l’activitat:

---

L’excursió dura menys de sis hores i es pot fer perfectament en un dia, fins i tot si es comença a les 10 del matí, com en el nostre cas. Vam arribar amb furgoneta a Mizugaki-sansō, on hi ha un aparcament al costat del refugi. El primer tram coincideix amb la ruta cap a Kinpu i puja de forma gradual fins a la cruïlla propera al refugi de Fujimidaira (富士見平小屋).

Aquest refugi té una història sinistra al darrere: durant els anys noranta, el seu gestor va assassinar diverses noies que feien excursions en solitari, i intentava fer passar els crims per accidents. Tot i que va ser detingut, només se li va poder provar un dels assassinats i va ser condemnat. Sembla que sortirà aviat de la presó. No hi ha gaire informació accessible en línia sobre aquest cas; el que explico m’ho han transmès persones coneixedores del tema.

A partir de Fujimidaira, el camí continua suau fins a una baixada que creua un riu. A partir d’aquí comença la pujada contínua. Just després del riu hi ha una roca gegant partida per la meitat, ideal per fer fotos: la tradició és posar les mans sobre la roca d’esquena a la càmera. A tocar d’aquesta roca hi ha una escala de fusta i, a continuació, comença el tram més dret, amb cordes i cadenes per ajudar-se. Tot i això, no presenta cap dificultat tècnica important.

Quan s’arriba a la cresta, encara sota la línia d’arbres, es pot veure la famosa roca amb una forma molt característica que apareix sovint en fotos de Mizugaki. El camí la voreja, però de prop no es percep tan bé la seva silueta icònica. A partir d’aquí, el camí s’estreny fins arribar a la base del cim, que presenta una pujada curta però tècnica.

El cim és molt rocós i petit, i ens va costar trobar espai per a un grup tan gran. Tot i així, les vistes són espectaculars, especialment cap a la roca icònica que identifica Mizugaki. Hi vam fer una pausa per dinar i fer fotos, abans d’iniciar el descens. No vam estar gaire estona al cim perquè dues noies del grup havien de tornar a Tòquio i havien d’agafar un autobús poc freqüent.