11 Bandai (磐梯山), entre cràters, llacs i records d’un comiat

Al juny del 2021, aquesta va ser la muntanya més al nord que havia fet fins llavors. El motiu va ser el comiat d’una noia francesa habitual del grup amb qui solia fer excursions per aquelles dates. Aquesta sortida no la vaig planificar jo, així que no recordo gaire els detalls logístics. Vam anar en cotxe des de Tòquio i ens vam allotjar a l’hotel Kyukamura Urabandai. És el típic hotel construït als anys vuitanta, durant el boom de l’economia japonesa, que avui dia es nota una mica antiquat. Li cal una mica de manteniment, però és molt còmode. La nostra habitació era d’estil japonès, tipus ryokan. L’hotel té onsen i ofereix un bufet molt bo i ben assortit per sopar i esmorzar —fins i tot hi ha gelat!

Duració estimada	6h35
Duració real	6h23m
Distancia	9.8km
Guany d’elevació	915m
Guany acumulat	984m
Pèrdua acumulada	983m
Alçada	1819m
Inici	Urabandai (裏磐梯登山口)
Final	Urabandai (裏磐梯登山口)

---

La ruta de referència a YAMAP és aquesta: https://yamap.com/model-courses/13350

I les dades de l’activitat:

---

El grup era variat, amb diverses nacionalitats: Japó, Irlanda, França, Països Baixos i Alemanya. Com que no era una ruta gaire llarga, ens ho vam prendre amb calma i vam començar gairebé a les 11 del matí (des de l’hotel hi ha uns 15 minuts en cotxe fins al punt d’inici).
Vam aparcar al pàrquing de Urabandai i vam començar l’excursió. Té un començament molt gradual que dura més d’una hora, fins al punt que et preguntes si estàs realment al camí correcte. Primer travesses un bosc, i després el paisatge esdevé rocós i àrid.

Quan comença la primera secció amb desnivell, és força costeruda; en alguns trams cal ajudar-se amb les mans. Es passa d’un camí gairebé pla a un de pràcticament d’escalada. Tot i així, no és difícil ni cal experiència prèvia: de fet, si tens bones cames o fas servir bastons de muntanya, pots evitar utilitzar les mans.

Un cop completada aquesta primera ascensió, s’arriba a una cresta des d’on ja es veu el cim del Bandai. A partir d’aquí l’ascensió és més gradual, i comencen les primeres vistes del llac Inawashiro (猪苗代湖) i també del cràter del Bandai. Es continua fins arribar al refugi Kobo Shimizu (弘法清水小屋), i des d’allà comença l’últim tram costerut abans del cim.

El cim en si no té cap senyal destacat, només un petit santuari damunt d’unes pedres. Una mica més avall, però, sí que hi ha un senyal amb el nom i l’alçada. Les vistes des d’allà són bastant espectaculars, sobretot pels llacs del voltant.

No recordo exactament on vam fer la pausa per menjar, però al cap d’una estona vam iniciar el descens, que és costerut al principi però després es fa més suau, fins a esdevenir gairebé pla al final. Ja cap al final es troba l’estany d’Akanuma (銅沼), que ofereix unes vistes espectaculars del reflex de la muntanya sobre l’aigua. És un lloc ideal per aturar-se i fer un munt de fotos, com la que il·lustra aquest post.