12 Kumotori (雲取山), la més alta de Tòquio

Kumotori és una muntanya situada entre les prefectures de Tòquio, Saitama i Yamanashi, a la zona coneguda com Okutama. Està considerada la muntanya més alta de Tòquio, tot i que per mi té poc sentit que la prefectura de Tòquio arribi fins a aquesta zona, però així està definit. Si mires Google Maps sembla que el pic està a Saitama, però no ho he comprovat al detall.

L’activitat va ser per celebrar l’aniversari d’una de les noies japoneses del grup d’excursionistes. El grup estava format per tres noies i un noi japonesos, i jo mateix. Aquesta excursió es pot fer en un sol dia, però cal anar a un ritme alt i tenir una bona condició física. Nosaltres vam decidir fer-la amb calma, en dos dies.

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Mitjana
Duració estimada	11h53
Duració real	21h38m (2 dies)
Distancia	24.6km
Guany d’elevació	1477m
Guany acumulat	2427m
Pèrdua acumulada	1895m
Alçada	2017m
Inici	Kamosawa (鴨沢)
Final	Mitsumine Visitor Center (三峰ビジターセンター)

---

Aquesta és l’estadística de l’activitat a YAMAP.

La duració de 21h38m es deu al fet que no vaig pausar l’activitat a YAMAP quan tocava, i va seguir comptant el temps mentre estàvem al refugi.

---

El punt d’inici és la parada de bus de Kamosawa (鴨沢). El bus s’agafa a l’estació de Okutama (奥多摩駅), un punt neuràlgic per activitats a l’aire lliure, i per això sol haver-hi molta gent i pot ser fàcil desorientar-se. Tot i això, hi ha personal que indica quin bus s’ha d’agafar per arribar a les diferents destinacions. L’horari del bus es pot trobar aquí. Nosaltres vam agafar el de les 8:35 del matí. El trajecte dura 34 minuts i costa 760 iens.

---

Dia 1

Des de la parada de Kamosawa comença l’excursió, que no és especialment interessant durant la primera hora. Les dues hores següents completen la major part del desnivell del primer dia, i comencen a aparèixer les primeres vistes de les muntanyes del voltant.

Com ja he comentat, es triga unes 3 hores a arribar a la cresta, que és força gradual fins poc abans del cim. L’excursió va ser el 17 de juliol de 2021, quan ja feia força calor i humitat. La cresta té arbres però està bastant exposada, i malgrat el poc desnivell, es fa dura pel clima humit. Crema solar i protecció per al cap i els braços, molt recomanats.

Les vistes des de la cresta milloren molt, i es pot veure el mont Fuji traient el cap per sobre dels núvols. En una zona més ampla de la cresta hi ha una mena d’heliport fet amb pedres. A partir d’aquest punt comença l’ascensió al cim, que pel que recordo no és gaire llarga. Aquí es pot veure la cresta de Kumotori, potser la vista més icònica de la muntanya.

El cim té dues marques o senyals: una típica de la zona d’Okutama, feta de marbre i molt definida, i l’altra és un tronc amb el nom de la muntanya. Al cim hi ha un refugi que semblava no estar guardat.

Després d’un descans i de les fotos de rigor vam començar el descens al refugi, que és curt (30 minuts) però amb força desnivell. El refugi està en un altiplà i és més aviat un ryokan de muntanya. Nosaltres vam agafar una habitació privada, que va costar uns 12.000 iens per persona amb sopar inclòs (preus durant la pandèmia; possiblement ara sigui més car).

El refugi té els banys a fora, cosa que potser no agrada a tothom. També hi ha una zona de taules i una pica amb aigua potable, on es pot recarregar d’aigua i refrescar-se una mica després d’un dia calorós com aquell 17 de juliol de 2021.

---

Dia 2

El segon dia va ser bàsicament el descens a Mitsumine, que comença molt gradualment des del refugi fins a un primer descens que porta a una pujada cap al primer d’una sèrie de pics que trobem fins al destí. El primer es pot esquivar, però els altres s’han de passar. A partir del primer, ja és baixada amb algunes pujades petites just abans d’alguns cims.

Es continua fins arribar a un petit refugi anomenat Kirimogamine. Si està guardat, s’hi poden comprar refrigeris i begudes, incloent-hi cafè. Si no, és igualment un bon lloc per fer una pausa. Després d’aquest refugi, apareixen uns relleus tallats a la paret amb les figures dels prínceps Chichibu, Setsuko i Yasuhito (germà petit de l’emperador Showa — Hirohito, el de la Segona Guerra Mundial).

A partir dels relleus, el camí és més gradual fins que esdevé gairebé pla abans d’arribar a Mitsumine. Aquest és un santuari de muntanya bastant famós, que atrau molta gent ja que des de la zona de visitants fins al santuari és una excursió d’unes dues hores anada i tornada. En aquesta primera excursió no vam passar pel santuari, vam anar directament al centre de visitants, on hi ha la parada del bus cap a l’estació de Seibu-Chichibu.

---

Segona vegada a Kumotori (2024)

Vaig tornar a fer aquesta excursió quan dues de les meves amigues excursionistes em van demanar que la tornés a organitzar. Aquest segon cop va ser a principis d’abril de 2024. El pla va ser bàsicament el mateix, amb un parell de diferències:

• vam passar per Nanatsushi, que a la primera excursió havíem esquivat,
• i al descens vam visitar Mitsumine, que és possiblement el santuari de muntanya més bonic que he vist al Japó.

Una altra diferència és que encara hi havia neu, sobretot a partir de Kumotori. Això va fer que el descens al refugi i a Mitsumine fos més lent del que s’esperava. Finalment vam arribar a l’entrada del santuari, on hi ha una porta Torii de pedra. El temps indicat al mapa és de 25 minuts d’anada i 20 de tornada. A la base del santuari, el desnivell és significatiu i cal utilitzar les mans; de fet, hi ha una cadena al tram final per ajudar a pujar-lo.

Un cop a dalt, es poden gaudir de bones vistes del camí recorregut, i el santuari en si té força coses per veure, com menhirs o tòtems amb estàtues d’animals. Els japonesos hi fan les seves pregàries, i sol haver-hi molta gent, ja que és fàcil arribar-hi des del centre de visitants. Sovint veus gent amb bambes i texans que han vingut només al santuari.

Quan arribes al centre de visitants també pots veure bastants santuaris; de fet és una bona caminada si els vols veure tots. Aquí es pot trobar informació sobre el santuari (només en japonès): https://www.mitsuminejinja.or.jp/

La tornada és amb un autobús fins a l’estació de Seibu-Chichibu. El trajecte costa uns 900 iens i es triga 1 hora i 15 minuts, però si no estàs assegut, el viatge és una tortura. El bus va molt ple i n’hi ha un cada hora, i s’omple fins a dalt. A l’estació hi ha diversos llocs per menjar i un onsen on et pots relaxar desprès del viatge i de l’excursió.

---

Aquesta és l’activitat del segon cop, amb el desviament cap a Mitsumine: