13 Kitadake (北岳). Segona en alçada, primera en esforç

Kitadake és la segona muntanya més alta del Japó, amb 3193 m, i fins al 29 de juliol de 2021 va ser la més exigent que havia fet fins aquell moment. Té un desnivell molt significatiu: cal pujar 1.700 m en només 5 km, fet que la converteix en una de les excursions més físicament exigents del Japó.

També va ser la tercera excursió consecutiva dormint en un refugi, després de Kumotori i Tsubakuro (aquesta darrera no és una de les 100 muntanyes). Érem un grup de quatre persones: dues japoneses, un irlandès i jo mateix. Va ser la meva primera experiència als Alps del sud (Minami Alps, 南アルプス). També va ser el primer cop que vaig portar mapa en paper i brúixola. El mapa, tot i estar en japonès, és igualment útil. Pertany a la sèrie Yama to Kogen Chizu; el que cobreix Kitadake (al nord dels Minami Alps) és el número 44, que també inclou Kai-Komagatake. L’edició de 2025 es pot trobar aquí.

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Alta
Duració estimada	10h08m (2 dies, 5h13m + 4h55m)
Duració real	14h58m (2 dies, 5h48m + 9h9m)
Distancia	11km
Guany d’elevació	1684m
Guany acumulat	1824m
Pèrdua acumulada	1807m
Alçada	3193m
Inici	Hirogawara Bridge (広河原橋)
Final	Hirogawara Bridge (広河原橋)

La ruta de referència a YAMAP és aquesta: https://yamap.com/model-courses/30555

I les estadístiques de l’activitat:

Com arribar al punt d’inici (Hirogawara)

Els Alps del Sud són, en general, d’accés complicat, però Kitadake és dels cims amb millor connexió amb transport públic. Per arribar al punt d’inici, Hirogawara, primer cal anar a Kofu. Des de l’estació de Shinjuku, hi ha un tren exprés directe de la Chuo Line que triga 1h27m i costa 3890¥. Cal reservar seient. El tiquet es pot comprar en línia i també es pot utilitzar una targeta PASMO o SUICA per entrar i sortir de l’estació.

Si compreu només el seient, el cost és de 1580¥. Els altres 2310¥ es paguen amb la PASMO o SUICA. Jo recomano aquesta opció perquè és més pràctica si accedeixes a la Chuo Line des de qualsevol estació que no sigui part de JR (Japan Rail).

Un cop a Kofu, cal agafar l’autobús Yamanashi Kotsu (parada #1). L’horari es pot consultar aquí (només en japonès). Cal revisar bé els horaris, ja que són diferents entre setmana i el cap de setmana. El trajecte es pot pagar amb PASMO o SUICA i val uns 2000¥, però s’han d’afegir 200¥ de contribució que es paguen només en metàl·lic (hi ha una dona que passa recollint el donatiu). L’horari pel cap de setmana, a juliol de 2025, és el que es veu a la imatge de sota (no ha canviat des de 2021).

Horari del bus de Kofu a Hirogawara, pels cap de setmana i festius

Nosaltres vam agafar el bus de les 9:05 (甲府駅), que arriba a Hirogawara (広河原) a les 10:58. Per això cal agafar el tren exprés de la Chuo Line a les 7:00 a Shinjuku.
Si voleu agafar el bus de les 4:35 o 6:55, us caldrà fer nit a Kofu.

El horari del bus entre setmana és més limitat:

Horari del bus de Kofu a Hirogawara, entre setmana

Per la tornada a Kofu des de Hirogawara aquest són els horaris pel cap de setmana i festius, a juliol del 2025:

Horari del bus de Hirogawara a Kofu, pels cap de setmana i festius

I entre setmana. Compte: el darrer bus és a les 12:05 entre setmana, així que cal planificar la sortida molt d’hora per evitar problemes.

Horari del bus de Hirogawara a Kofu, entre setmana

Dia 1

Un cop s’ha arribat a Hirogawara hi ha un centre d’informació amb lavabos i alguna botiga per comprar begudes o refrigeris. L’excursió comença al pont de Hirogawara. El primer tram és força gradual, però aviat comença el primer desnivell significatiu. El camí està ben definit i no té pèrdua.

Pont de Hirogawara, al principi del camí a Kitadake

Aquest primer tram costerut s’acaba al refugi de Shiraneoike (白根御池小屋), que és ideal per fer una pausa. Hi venen begudes i menjar calent, i hi ha una font d’aigua potable per reomplir les ampolles.

Hi ha dues rutes possibles a partir d’aquí, però la que passa per la zona de càmping és 20 minuts més llarga. Vam optar per la que gira a la dreta. A partir d’aquí comença el tram més dur de l’excursió, curt en distància però molt costerut. Físicament, va ser el repte més gran que havia fet fins aleshores al Japó. El dia estava ennuvolat i no vam poder gaudir gaire de les vistes.

Muntanyes al voltant de Kitadake, ennuvolades

Un cop s’arriba a la cresta, el camí es fa més gradual. Poc després apareix l’única part una mica tècnica, però és fàcil i no requereix experiència. Hi ha una cadena per ajudar-se, però si ja tens experiència, no cal.

Gent pujant la cresta de Kitadake, la part tècnica

Després d’aquest tram, es continua per la cresta fins arribar al refugi Katanokoya, a la base de Kitadake. Vam arribar-hi cap a les 17:00, així que vam deixar el cim per l’endemà al matí, com estava previst. Poc abans d’arribar-hi va començar a ploure, però ja no hi havia trams delicats.

Al juliol de 2021 estaven construint un annex al refugi. Era bàsic i una mica incòmode, però dos anys més tard, quan hi vam tornar, ja vam poder dormir a l’annex, molt més modern i confortable. L’aigua és limitada i cal pagar 100¥ cada cop que es fa servir (reomplir ampolles o rentar-se les dents). Els lavabos també costen 100¥ per ús, així que és recomanable portar monedes.

Refugi de Katanokoya de nit, amb Kitadake al darrere

Katanokoya amb materials de construcció al voltant

El millor del refugi són les vistes: es veuen muntanyes com Senjogatake, Kai-Komagatake o Hoozan (totes Hyakumeizan amb post futur), i també el Fuji, tot i que aquell dia estava tapat. La posta de sol va ser espectacular quan els núvols es van obrir: un moment memorable.

Una altre instància de la posta de sol des de Katanokoya

Dia 2

El segon dia vam fer el cim de Kitadake. Vam començar d’hora perquè havíem de tornar a Hirogawara i volíem agafar el bus de les 14:00. El temps de mapa per al descens és de 5 hores, així que anàvem bé de temps. Vam poder veure un fenomen curiós: el sol sortint per l’est es reflectia a l’oest, una cosa que mai havia vist abans.

Curiós fenomen de la sortida de sol reflectida cap a l'oest

El cim és molt a prop de Katanokoya, així que vam deixar les motxilles al refugi i vam fer la curta pujada amb poc pes. El tram final és rocós però no gaire tècnic.

El cim és relativament pla, i es pot veure la gent que hi arriba a mesura que t’hi acostes. Molts hi pugen per veure la sortida de sol. Les vistes de 360° inclouen el Fuji, aquest cop sense núvols, ja que la pluja nocturna havia netejat l’ambient.

Hi ha dos senyals al cim, una de més nova i una d’antiga (més gran), amb la qual tothom es fa fotos.

Vam estar una estona gaudint de les vistes i fent unes quantes fotos, i tot seguit vam començar els descens, primer fins al refugi per recollir l’equipament i desprès ja per tornar a Hirogawara. El temps aquell segon dia era molt millor que el dia abans i vam poder apreciar les muntanyes del voltant, incloent la cresta de Kitadake i la vall del voltant.

El tram costerut va ser el més complicat de baixar, s’havia d’anar en compte degut a que estava humit i una mica enfangat degut a pluja de la nit anterior. Vam fer una altre pausa a Shiraneoike, i desprès ja vam encara el darrer tram abans de arribar a Hirogawara, que torna a ser costerut però no tant com l’anterior.

Vistes de les muntanyes al voltant de Kitadake

Vall de Kitadake amb altres pics dels Minami Alps al fons

Vam arribar a Hirogawara cap a les 13:20, amb temps de sobres per al bus de les 14:00. El trajecte de tornada, tot i durar el mateix (2h), es va fer més llarg per la fatiga.

Aquest onsen a Kofu està força bé, tot i que no queda una mica lluny de l’estació i millor agafar un taxi, tant per anar com per tornar.