15 Asahidake, el sostre de Hokkaidō i el pati dels déus Ainu

La segona de les muntanyes de Hokkaidō va ser Asahidake (旭岳), situada en una zona volcànica anomenada Daisetsuzan, que és parc nacional. El nom original que els Ainu van donar a la muntanya és Kamui-mintara, que vol dir “el pati dels déus”. Aquesta zona es troba més cap al centre de Hokkaidō, i es triga unes quatre hores a arribar-hi des d’Akan. Ens vam allotjar a l’hotel La Vista Daisetsuzan, un dels millors on he estat al Japó. Tant el sopar com l’esmorzar són impressionants.

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Mitjana (tirant a baixa)
Duració estimada	6h53m
Duració real	6h48m
Distancia	11.4km
Guany d’elevació	693m
Guany acumulat	932m
Pèrdua acumulada	932m
Alçada	2290m
Inici	Asahidake Ropeway (旭岳ロープウェイ 山麓駅)
Final	Asahidake Ropeway (旭岳ロープウェイ 山麓駅)

---

El model de la ruta que vam seguir és aquest: https://yamap.com/model-courses/136

I les dades de l’activitat a YAMAP:

---

L’excursió la vam fer dos dies després d’arribar, ja que l’endemà del viatge va ploure a bots i barrals. L’hotel és a prop del punt d’inici, on hi ha un aparcament i un centre d’informació. S’ha d’agafar el teleferic de Asahidake, i un cop s’arriba a dalt, et donen unes indicacions del que es pot fer i el que no, i també un lavabo portàtil, per si cal fer les necessitats en plena muntanya. Com que és un parc nacional, està protegit i no es poden deixar restes biològiques enlloc.

La pujada al cim és bastant directa i no es triga gaire. El terreny és molt gravós i pot fer-se pesat en alguns trams. Un cop al cim, vam decidir no tornar pel mateix camí i fer una volta més llarga per gaudir millor de l’entorn.

El descens per l’altre vessant de la muntanya és força costerut al començament, però es torna més suau després. Encara s’hi poden observar clapes de neu, tot i que el camí estava lliure. Es continua avançant fins a un petit turó des d’on s’obren grans vistes, amb altres muntanyes del parc al davant. Mentre avances, l’Asahidake es torna cada cop més visible a la llunyania. En un punt el camí gira a l’esquerra i cal baixar breument fins a una zona d’onsen natural, amb roques de tons rosats i aigües blanquinoses, i amb la característica olor de sofre i ou podrit. Es diu Nakadake Hot Spring (中岳温泉), pel nom de la muntanya que té a prop.

A partir d’aquí, el camí continua en paral·lel a l’Asahidake, per sobre passarel·les de fusta que, al setembre del 2021, no estaven gaire ben mantingudes. Calia anar amb compte on es trepitjava. El camí segueix força recte fins que, a poc a poc, va girant cap a l’esquerra, ja enfilant el retorn cap al centre d’informació, punt inicial i final de l’excursió. És en aquest tram final on Asahidake es pot contemplar en tot el seu esplendor, sobretot quan es reflecteix en els petits estanys i aiguamolls que hi ha als voltants.

Un cop acabada l’excursió, vam tornar a l’hotel, que també disposava d’un onsen, ideal per relaxar-nos després de la caminada.