2 Takatsuma (高妻山), el primer càmping des de el 1992

Aquest va ser un viatge interessant perquè va suposar la meva primera acampada des del 1992. L’excursió va ser el 9 d’agost del 2020, un diumenge. El dia abans, dissabte 8 d’agost, vam sortir de Tokio cap al càmping a prop de Takatsuma (高妻山), anomenat Togakushi (戸隠キャンプ場). El viatge va ser en cotxe (llogat) i va durar unes 4 hores. El grup era de sis: 3 japoneses, 2 holandesos i servidor (eren part del grup habitual que ens havíem conegut a Internations).

Una de les japoneses era la meva parella, la Hanako, i abans del viatge vam estar mirant tendes de campanya. Feia gairebé 30 anys que no tenia contacte amb aquest món, i vaig notar la gran millora tècnica des de les tendes “portables” dels anys 90 (portables pels meus collons). Vam comprar una MSR Elixir, que es pot portar dins una motxilla de 45L. Muntar-la ja va ser una altre cosa, ja que no soc especialment hàbil per aquests temes, però una altre gran diferencia amb les tendes de fa 30 anys és que pot muntar relativament ràpid, i ara hi ha vídeos online que t’ajuden a fer-ho.

Duració estimada	9h
Duració real	10h50m
Distancia	13km
Guany d’elevació	1178m
Guany acumulat	1497m
Pèrdua acumulada	1477m
Alçada	2353m
Inici	càmping de Togakushi
Final	càmping de Togakushi

Pel que fa a l’excursió, és de nivell mig tirant cap a avançat. Té una part tècnica i també requereix un bon nivell físic. Nosaltres vam fer el que es coneix com Takatsumayama Circular Course, que comença molt gradual, seguint el curs d’un riu, i es va guanyant elevació a mesura que s’avança, fins que arribes a un punt on s’acaba el cabdal d’aigua i s’ha de fer una escalada gairebé vertical. Hi ha cadenes per ajudar-te en la pujada, així que és millor portar guants d’escalada que tinguin una bona agafada. Un cop s’ha escalat aquest tram, es segueix fins que s’arribi a un refugi d’emergència, i d’aquí es gira a la dreta i es continua.

El que ve són una sèrie de tres petits pics, amb les seves pujades i baixades, els dos primers sense nom, el tercer anomenat Gojizōyama (五地蔵山). Poc desprès de superar aquest darrer pic, s’arriba a una cruïlla. A la dreta és el camí que més tard agafarem per completar el descens.

Cap a l’esquerra és el camí que porta cap al cim de Takatsuma (高妻山), que comença gradual però enseguida has de començar a utilitzar les mans, sobretot desprès de un primer pic secundari, on la pujada es torna molt costeruda. No és especialment difícil, però té certa part tècnica per sobra de la mitjana.

El cim és bastant rocós i no és fàcil mantenir l’equilibri, ni tampoc trobar un lloc on descansar còmodament. Al arribar al cim vam fer les fotos de rigor i vam fer un mos per recuperar energia.

La baixada va ser més lenta, i és recomanable no utilitzar els pals perquè s’han d’utilitzar les mans molt sovint, fins arribar a la cruïlla just abans de Gojizōyama (五地蔵山). A partir d’aquí el que recordo és un descens més convencional, amb el camí molt enfangat aquell dia. Hi havia una corda per ajudar en una zona més difícil, però en general no presenta una gran dificultat.

Vaig veure una serp durant el descens, estava recargolada i fugia de la presencia d´humans, crec. A Japó es diu que si veus una serp et tornaràs milionari, però de moment no ha passat :-). Es segueix per un bosc fins que finalment el descens s’acaba a prop d’un riu. A partir d’aquí es bastant pla i molt fàcil, i es torna al punt d’inici i de allà al càmping. Desprès de l’excursió vam anar a un onsen (Togakushi Kamituge Onsen, 戸隠神告げ温泉湯行館), per refrescar-nos i relaxar-nos, ben merescut desprès d’una excursió de les bones.

A la tornada (4 hores de cotxe…), vaig decidir publicar aquesta activitat a YAMAP (es poden mantenir privades) i vaig descobrir la insígnia de les 100 muntanyes, que indicava que n´havia fet dues (Tanzawa i la present Takatsuma). Allà vaig prendre consciència de les 100 muntanyes de Japó.