5 Kinpu (金峰山), segones parts si que són bones

Aquesta muntanya la he fet dues vegades, des de diferents punts d’inici. La primera vegada va ser a l’octubre del 2020, y la veritat es que no tinc un record especial de l’excursió. La va organitzar algú altre, així que no puc compartir detalls en aquest sentit (ni me’n recordo). El que puc dir és que vam començar des de Oyashiro Pass (大弛峠), que és la versió curta per anar fins a Kinpu. L’accés es per transport privat, s’ha de contractar un servei de taxi que et recull a una estació de tren (no la recordo…) i et deixen a Oyashiro (també et recullen al mateix lloc).

Duració estimada	4h
Duració real	4h28m
Distancia	8.4km
Guany d’elevació	225m
Guany acumulat	555m
Pèrdua acumulada	553m
Alçada	2599m
Inici	Oyashiro Pass (大弛峠)
Final	Oyashiro Pass (大弛峠)

L’itinerari de referència a YAMAP és aquest: 金峰山（大弛峠)

I a sota les estadístiques de l’activat:

Activitat de YAMAP de Kinpu des de el pas de Oyashiro

El trajecte no és difícil, però estava bastant nevat. De fet, va ser la primera excursió amb neu que vaig fer al Japó. No vam portar ni cadenes ni grampons, i les botes eren les Salomon X Ultra, que pot ser no eren la millor opció, però no va haver-hi gaire problema malgrat alguna relliscada que altre.

L’excursió oferia unes bones vistes, tot i que el dia estava nuvolat. El guany d’elevació és de 225m, ja que es comença a una altitud de 2359m. Hi ha una pujada amb la seva baixada abans d’arribar al cim, per un guany acumulat d’uns 550m. Vam anar fent fins arribar al cim, on hi ha agrupació rocosa molt singular.

El cim està en una mena de plató, on hi ha la roca singular, i altres formacions. Des d’allà es pot gaudir d’unes grans vistes, incloses el mont Fuji. També es poden veure muntanyes del voltant, com el mont Mizugaki, una altre de les 100 muntanyes.

Com que anàvem amb una mica de pressa per tornar al punt d’inici, no va haver-hi foto al punt on es marca el cim, i degut al vent i fred que feia, vam començar la tornada al poc d’arribar a la zona del cim. No va haver-hi cap problema i vam agafar el taxi de tornada a l’estació.

Aquesta primera excursió a Kinpu va estar bé però no va ser gaire memorable. Va haver-hi una segona vegada, el dia del meu aniversari, però a l’any 2021 . Va ser un cap de setmana de celebració, on es va fer Mizugaki el dissabte i Kinpu el diumenge.

La fitxa d’aquesta segona excursió es la següent:

Duració estimada	7h58m
Duració real	9h22m
Distancia	11.4km
Guany d’elevació	1084m
Guany acumulat	1290m
Pèrdua acumulada	1290m
Alçada	2599m
Inici	Mizugaki-sanso (瑞牆山荘)
Final	Mizugaki-sanso (瑞牆山荘)

El punt d’inici i final va ser Mizugaki-sanso (瑞牆山荘), un ryokan (hotel d’estil japonès) on vam passar la nit de dissabte a diumenge. S’hi pot arribar amb transport públic però nosaltres vam anar en cotxe (de fet, furgoneta. Érem un grup gran). Un altre possible punt d’inici és el refugi de Fujimidaira (富士見平小屋), que està a un 40 minuts de Mizugaki-sanso). Per una excursió múltiple a Mizugaki i Kinpu es millor opció perquè t’estalvies el 40 minuts de pujada el segon dia, però el ryokan tenia onsen, millor sopar i habitacions mes grans i privades, més adient per la celebració de l’aniversari.

La ruta recomanada a YAMAP, en aquest cas, és aquesta: 金峰山（瑞牆山荘)

I a sota, una captura de pantalla de l’activitat. El temps total (9h22m) inclou totes les pauses que es van fer.

Activitat de YAMAP de Kinpu des de Mizugaki sanso

Aquesta segona excursió a Kinpu es va fer des del cantó oposat a la primera, per la vessant oest. És un trajecte més llarg i dur, i té algunes parts tècniques, però no són difícils i hi ha cadenes per ajudar.

El primer tram es una excursió convencional, fins arribar a Fujimidaira. A partir d’aquí és més boscós i una mica selvàtic, i hi pots trobar troncs amb formes divertides, que es podrien utilitzar como a caga tió. Uns 50 minuts desprès de deixar Fujimidaira hi ha un desviament a un pic anomenat Takamiiwa (鷹見岩), que te unes vistes impressionants (en parlaré més al final d’aquest post).

Molsa al camí que porta cap al cim de Kinpu

Selfie a Kinpu amb una mena de tió natural

Les parts tècniques comencen aviat, pots utilitzar les cadenes o fer-ho sense, no són especialment difícils i no cal experiència prèvia per superar-les. S’arriba a una cruïlla on si tires cap a l’esquerra hi ha una zona escalada en roca (rock climbing), anomenada Dainichi Rock (大日岩), i cap a la dreta es segueix direcció Kinpu, i per allà vam tirar.

A partir de la cruïlla comença el terreny mes rocós, per sobre de la línia d’arbres, tot i que encara hi ha vegetació, principalment arbustos. Aquí és quan es comencen a apreciar les vistes des de el camí, que són impressionants, i es veu clarament el trajecte a seguir per arribar al cim, on es pot distingir, des de la distància, la formació rocosa tan característic del cim de Kinpu.

Vistes del les muntanes al voltant de Kinpu

Vista del cim de Kinpu des del camí cap al cim

De camí a Kinpu hi ha un pic secundari que es diu Maruyama (丸山), però no es gaire significatiu. La veritat es que ni me’n recordo d’haver vist una senyal indicant-ho, però sembla que sí que hi és. Seguint pel camí hi ha un lloc que està marcat com a mirador, anomenat Sanuharai-no-atama (砂払いノ頭), literalment la pinta de la sorra (sand-sweeping head).

Formació rocosa coneguda com pinta de la sorra (Sanuharai-no-atama), a Kinpu

És un lloc ideal per fer unes quantes fotos, per la forma de la roca en sí i per les bones vistes des d’aquest punt. Tothom es va treure les seves fotos, i com que érem un grup gran va ser un moment per fer una pausa.

Desprès de la pausa a Sanuharai-no-atama vam continuar cap al cim, que estava a 1 hora de temps de mapa. Pel que recordo van ser uns 40 minuts, però finalment vam arribar-hi. Aquesta vegada s’arriba a la formació rocosa per la part del darrera, i aquest cop sense neu vam poder fer-ho la foto a la senyal que marca el cim.

Vam estar uns 45 minuts al cim, on vam fer una altre pausa per menjar i fer fotos dels voltants. Hi ha havia gent que escalava fins a dalt de tot de la formació rocosa. Vaig plantejar-m’ho però com que hi havia un descens que no era trivial vaig decidir no prendre riscos.

L’objectiu era arribar a Mizugaki-sanso (瑞牆山荘) a les 17.00, i va ser a les 16.39. El descens va ser lent per la meva part, però ferm i segur. Una mica cansat ja que va ser una excursió llarga, desprès d’una altre el dia anterior. Finalment vam arribar-hi i es va completar un gran cap de setmana per celebrar el meu aniversari. D’allà vam buscar un onsen on relaxar-nos i refrescar-nos abans de la tornada a Tokio. No me’n recordo d’on vam parar, però sí que va ser la segona opció ja que la primera estava tancada.

Kinpu es pot fer des de els dos vessants que he comentat. Jo recomanaria la segona opció, de Mizugaki-sanso (瑞牆山荘), tot i que és més llarga i possiblement s’ha d’arribar al punt d’inici el dia abans (es pot fer en el mateix dia si es va ràpid). La primera opció està millor si es prefereix un trajecte curt o fer-ho en 1 dia sense presses.

És molt recomanable fer la desviació a Takawiima (鷹見岩), té unes vistes impressionants, tot i que millot fer-ho durant el ascens. A la baixada tothom estava cansat i no es tenien ganes de fer cap desviació, per molt curta que fos.