8 Miyanouradake (宮之浦岳), la més meridional i una de les millors excursions

Aquesta va ser la darrera de les 100 muntanyes del 2020, i és una de les meves preferides. Si l’hagués de posar en alguna posició, seria la segona, desprès de Nikko-Shirane. Una de les mes memorables, definitivament.

Miyanoura està localitzada  la illa de Yakushima, al sud de Kyushu. És la que està més al sud de les 100 muntanyes. L’excursió va ser al novembre del 2020, durant la pandèmia de Covid19, però a Japó es podia viatjar internament i vam tornar a utilitzar els bons de descompte que donava el govern japonès, anomenats Go to travel.

Per arribar a Yakushima s’ha d’anar primer a Kagoshima, també a Kyushu, i d’allar agafar un vol a la illa. Un cop allà et pots moure en transport públic però és molt millor llogar un cotxe. Per sort la Hanako condueix, perquè jo mai m’he tret els permís de conduir.

Nosaltres ens vam allotjar a l’hotel Yakushima Iwasaki (屋久島いわさきホテル). Des de d’allà hi ha 1 hora i 10 minuts al punt d’inici, Yodogawa Mountain Trail Entrance (淀川登山口). És molt important arribar molt aviat per trobar aparcament, ja que no hi ha gaires llocs. Nosaltres vam arribar a les 5.52 del matí i vam poder aparcar, però ja no quedaven gaires llocs. També vam veure gent que hi arribava en taxi.

Duració estimada	8h55
Duració real	10h56m
Distancia	13.8km
Guany d’elevació	571m
Guany acumulat	1143m
Pèrdua acumulada	1143m
Alçada	1936m
Inici	Yodogawa Mountain Trail Entrance (淀川登山口)
Final	Yodogawa Mountain Trail Entrance (淀川登山口)

L’excursió va durar gairebé 11 hores, de les quals unes 2 hores van ser de descansos i de parar per menjar quelcom. Hi ha seccions on s’ha de tirar de cordes o cadenes per pujar, però malgrat tot no em va semblar una excursió difícil.

---

La ruta de referència a YAMAP és aquesta: 宮之浦岳 淀川登山口ルート

---

El començament es bastant gradual, i enmig del bosc. Desprès d’una estona (uns 1.2km) s’arriba a Yodogawa Evacuation Hut (淀川避難小屋), un bon punt per a una primera pausa per ajustar capes o guardar el frontal, ja que vam començar quan encara era fosc. A partir d’aquí comença a ser més costerut i s’arriba a la línia d’arbres fins assolir uns dels primers pics de la ruta. Desprès es baixa a uns aiguamolls, on hi ha un camí de fusta, que a aquella hora del mati (cap a les 8 i pico) està humit i rellisca bastant, degut a la rosada.

Aquesta zona es diu 花之江河 (hananoegawa), que vol dir riu de flors.

Desprès dels aiguamolls el trajecte es torna més gradual, amb pujades mes suaus, tot i que algunes de les àrees on s’han d’utilitzar les mans estan en aquest tram del camí (amb cordes o cadenes, però son curtes i sense gaire dificultat). Desprès de la pujada amb cadenes s’arriba a una zona rocosa des d’on es pot començar a apreciar l’altitud i el mar de núvols al voltant de la illa.

La zona rocosa segueix, amb les seves pujades i baixades, fins que s’arriba a un altre camí de fusta. Molt amb compte si està humit perquè hi havia fulles de bambú que rellisquen molt, i de fet vaig patinar i em vaig fotre una bona ostia, tot i que sense conseqüències.

Quan el camí de fusta s’acaba hi ha un descens fins a la part de baix del tram final abans d’assolir el cim de Miyanoura, que és la part més costeruda del trajecte. Vam trigar uns 30 minuts en arribar al cim des de aquell punt. El camí es veu bastant definit a traves dels arbustos a mesura que vas pujant. Aquesta és la part més física del trajecte, però ja et dona una idea de les vistes que hi hauran des de el cim.

Miyanoura es conegut pel seu mal temps, però aquell dia (per un cop!) vam tenir sort i no només no va ploure sinó que va fer un dia molt bo, fins i tot vaig acabar una mica cremat.

Un cop arribat al cim vam fer una pausa llarga per menjar. El hotel ens havia preparat menjar per emportar perquè al sortir tant aviat no havíem esmorzat. El cim és rocós, de fet les roques ja es veuen des de bastant lluny, i no és gaire gran, va ser difícil trobar un lloc on assentar-nos (era un cap de setmana llarg hi havia bastanta gent).

Les vistes des de el cim eren impressionants, especialment perquè estàvem per sobre dels núvols. La visió era de 360 graus, i les altres muntanyes de la illa eren visibles. Yakushima es bàsicament bosc i muntanya, més la zona baixa on hi ha les platges i la carretera. El trajecte que vam triar és el més curt i malgrat tot són gairebé 9 hores de temps de mapa. Altres rutes necessiten una estada durant la nit, tot i que els refugis disponibles són gairebé tot (o tots, no n’estic segur) d’emergència, sense personal, i molt bàsics.

El nostre trajecte va ser de sud a nord, els altres dos són d’est a oest i viceversa. De fet es pot seguir cap a un d’aquests dos un cop fet el cim, tot i que nosaltres vam tornar pel mateix camí (teníem el cotxe aparcat al punt d’inici).

En acabat de dinar vam prendre unes quantes fotos i vam començar el descens, pel mateix camí, com ja he dit. No hi ha gaire que afegir al que ja he comentat. Només que els camins de fusta a prop de la zona rocosa abans del tram final i el de la zona dels aiguamolls ara estaven secs i el risc de patinar era mínim.

Vam anar més lents degut als meus problemes de genoll, però finalment es va arribar al punt d’inici. Des de el refugi d’evacuació (Yodogawa Evacuation Hut, 淀川避難小屋) a l’aparcament se’m va fer una mica llarg, la veritat. Potser perquè a l’anada era fosc i vam anar bastant ràpid. Semblava que no s’acabava mai.

Aquesta és una de les millors excursions que es pot fet a Japó, especialment si fa bon temps. I com que està molt al sud, es pot fer gairebé tot l’any, tot i que a l’estiu la calor potser difícil de suportar. Una de les meves activitats preferides del meu temps al país del sol naixent, incloent el primer viatge a Kyushu i voltar per Yakushima, que vam fer al dia següent.