22 Karakunidake (韓国岳), ascens fàcil a un volcà del massís de Kirishima

Després de l’experiència a Yakushima al novembre del 2020, vam decidir tornar a Kyushu a la mateixa època (al Japó hi ha un cap de setmana llarg a finals de novembre) per fer dues de les 100 muntanyes al sud de la tercera illa més gran del Japó: Karakunidake i Kaimondake.

Karakunidake forma part d’un grup muntanyós anomenat Kirishima (霧島山, Kirishima-yama), cosa que fa que a vegades aquest Hyakumeizan també s’anomeni així.

Com que l’excursió té una durada de menys de 4 hores, vam decidir fer-la el mateix dia que vam aterrar a Kagoshima (20 de novembre del 2021). Vam llogar un cotxe a l’aeroport i des d’allà hi ha uns 45 minuts fins al punt d’inici.

Dades tècniques de l’ascens a Karakunidake

La ruta model a YAMAP és aquesta (no inclou la caminada al voltant de l’estany): https://yamap.com/model-courses/1514

I les estadístiques de l’activitat:

Inici i arribada ràpida al cim

El cim es veu clarament des del punt d’inici, i la ruta comença de manera molt gradual, amb un camí asfaltat. Com que era un cap de setmana llarg, hi havia força gent fent l’excursió. Entre ells, un grup molt nombrós de jubilats japonesos que ens va fer anar a un ritme lent durant una bona estona, fins que el camí es va obrir prou perquè ens deixessin passar.

Al cim s’hi arriba relativament ràpid, en menys d’una hora i mitja. Les vistes durant l’ascens no són especialment destacables, però milloren un cop s’arriba al cim, que és molt ample en tractar-se d’un volcà (el cim està al voltant del cràter). Hi havia bastanta activitat de gent amunt i avall, sobretot famílies amb nens petits, ja que l’excursió no és difícil.

Des del cim es pot veure el massís de Kirishima al fons, i l’estany Ōnami (大浪池) a la falda de la muntanya. Després d’una pausa llarga per menjar quelcom i fer les fotos de rigor, vam iniciar el descens, que et porta cap a l’estany. Aquest tram és bastant costerut i probablement la part més exigent d’una excursió, en general, força assequible.

Estany d’Onami i tornada a Kagoshima

Com que anàvem bé de temps, vam decidir acostar-nos a l’estany, que es pot vorejar completament, tot i que nosaltres només en vam fer un petit tram per gaudir de les vistes de més a prop.

Després de la visita a l’estany, vam començar el camí de tornada al punt d’inici, que transcorre pel mig del bosc i és molt gradual (la major part de la pèrdua d’elevació es fa en el descens cap a l’estany).

El punt d’inici (i final) és un complex amb aparcaments, servei d’informació, un museu, restaurants i altres serveis, ja que és una zona molt visitada a causa del massís de Kirishima i dels estanys que hi ha al voltant.

En arribar-hi, vam fer un descans llarg. Hi ha un bany calent només per als peus, que no havia provat mai i que ajuda molt a relaxar-los després de l’excursió. Després d’una estona, vam anar cap a Kagoshima per passar la nit, després d’una de les excursions més assequibles de les 100 muntanyes.