23 Kaimondake (開聞岳), una ascensió en espiral amb vistes a la badia de Kagoshima

Kaimondake és una de les muntanyes més singulars del Japó, amb una ascensió en espiral i vistes espectaculars sobre la badia de Kagoshima. Va ser la segona excursió del viatge a Kyushu del novembre de 2021. Desprès de Karakunidake vam passar la nit a Kagoshima, i el dia següent vam anar cap a Kaimondake, que està al sud de la illa.

Kaimondake és una de les dues hyakumeizan per sota dels 1000 metres (l’altre és Tsukuba), i és una excursió molt curiosa, ja que el camí fa una espiral fins arribar al cim. No és tècnica, però cal utilitzar una mica les mans cap al final, ja que el cim és força rocós.

Dades tècniques de l’ascens a Kaimondake

---

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟢 Baixa
Duració estimada	5h41m
Duració real	4h37m
Distancia	8.8km
Guany d’elevació	885m
Guany acumulat	907m
Pèrdua acumulada	804m
Alçada	924m
Inici	Kaimon Station 開聞駅
Final	Kaimon Station 開聞駅

---

La ruta model a YAMAP és aquesta: https://yamap.com/model-courses/219

I les estadístiques de l’activitat:

---

Arribada al punt d’inici de Kaimondake

Des de Kagoshima hi vam anar en tren, en un trajecte llarg, de 2 hores i 13 minuts, amb un parell de transbords. El canvi es fa a l’estació de Kagoshima-Chūō, on s’ha de comprar un bitllet (¥1310, al novembre de 2021). El tren final és local (l’Ibusukimakurazaki Line), amb seients de fusta i sense gaire velocitat, però és un viatge molt interessant, amb un cert aire nostàlgic.

Les estacions  són molt bàsiques, i cap al final del trajecte només hi ha la plataforma: ni edificis, ni serveis, ni personal. La darrera estació és Kaimon, que era la nostra destinació, i que està als peus de la muntanya del mateix nom.

La Hanako portava una bossa de viatge a part de la motxilla, amb la idea de deixar-la en una consigna de l’estació. Però, com ja he comentat, només hi havia la plataforma. Cap problema: a prop hi havia una benzinera on, molt amablement, ens van guardar la bossa fins que vam acabar l’excursió.

Inici de l’ascens i primeres vistes

Des de l’estació fins al punt d’inici s’ha de caminar una estona per carretera (uns 30 minuts segons el temps de mapa). A partir d’aquí comença el camí de muntanya, que és molt gradual. L’excursió, sense comptar les pauses, es pot fer en menys de 5 hores.

El millor són les vistes de la badia de Kagoshima i de l’oceà en general, que van millorant a mesura que es guanya alçada. També es veuen les illes al sud de Kyushu, i en teoria es pot arribar a veure fins a Yakushima (on hi ha Miyanouradake), sobretot en dies molt clars.

Arribada al cim i vistes de la badia de Kagoshima

Com que era un cap de setmana llarg, hi havia més gent del que seria habitual, sobretot pujant quan nosaltres ja estàvem baixant. L’espiral continua oferint millors vistes a cada tram, fins que s’arriba al cim, que no és gaire espaiós, tot i que vam trobar un lloc on fer una pausa i menjar alguna cosa.

Vam fer les fotos intentant veure Yakushima, però no era el dia més clar i no es podia apreciar amb la càmera. Tot i això, les vistes eren impressionants: des de la badia fins a les poblacions costaneres del sud de Kyushu, passant pel llac Ikeda (池田湖).

Descens, allotjament i banys de sorra a Ibusuki

El descens no va tenir gaire història, més enllà de les cares de sorpresa dels nens japonesos en creuar-se amb un gaijin d’1,90 m. Un cop de tornada a la carretera, vam fer una petita pausa en un parc que hi ha a prop de la muntanya, on també hi ha serveis.

Des d’allà vam tornar a la benzinera a recollir la bossa de viatge de la Hanako i vam trucar a un taxi per anar a l’hotel on passaríem la nit. L’hotel es diu Ginsho i té un onsen al terrat amb unes vistes impressionants sobre la badia de Kagoshima, de les millors que he vist (l’onsen és bastant bàsic, això sí).

A prop de l’hotel hi ha un lloc on es poden prendre banys de sorra: Saraku Sand Bath Hall (砂むし会館砂楽). No ho vaig provar però es veu que és molt recomanable.