25 Ryokami (両神山), dues ascensions molt diferents
Ryokami és una de les cent muntanyes que es poden fer en un dia des de Tòquio, tot i que cal començar aviat. En cotxe són unes 2 h 20 min si es va per l’autopista de peatge; per carreteres convencionals poden ser gairebé 3 hores.
Aquesta primera excursió va ser per celebrar un parell d’aniversaris de dues noies del grup amb qui solia anar a la muntanya en aquella època (2021/2022): una holandesa i una vietnamita. Vam triar Ryokami perquè era una de les 100 muntanyes i tenia una ruta relativament curta, ja que altres opcions com Asama tenien un accés complicat a l’hivern.
L’excursió va ser a principis de març de 2022. El grup estava format per un matrimoni holandès, la noia del Vietnam, dos japonesos, un irlandès i jo mateix.
Dades tècniques del primer ascens a Ryokami
| 🧗♂️Dificultat tècnica | 🟢 Baixa |
| 🥵 Exigència física | 🟢 Baixa |
| Duració estimada | 5h |
| Duració real | 5h7m |
| Distancia | 5.9km |
| Guany d’elevació | 870m |
| Guany acumulat | 906m |
| Pèrdua acumulada | 901m |
| Alçada | 1723m |
| Inici | Shiraisashi |
| Final | Shiraisashi |
YAMAP no té una ruta model pel camí que vam seguir.
Les estadístiques de l’activitat:
Una ruta molt peculiar
Una de les peculiaritats de la ruta que vam fer és que l’accés passa per terreny privat gestionat per la família Yamanaka, propietaris locals des de fa generacions. Per utilitzar aquest camí calia reservar prèviament i pagar una petita taxa de manteniment (¥1000).
Ja han passat uns anys des de la meva visita, així que recomano consultar fonts actualitzades (YAMAP, Yamareco, webs locals o l’ajuntament d’Ogano / Chichibu) abans de planificar l’ascensió.
La família Yamanaka
El senyor Yamanaka t’espera prop del punt d’inici, situat al costat de casa seva. Allà es deixa el vehicle privat, i ell mateix et porta fins al començament real de la ruta amb el seu petit camió. Després del pagament, la seva dona ens va donar un mapa en paper, i ell mateix ens va acompanyar durant l’excursió (no sé si ho fa sempre, però en el nostre cas sí).
El senyor Yamanaka era un autèntic personatge. Havia estat cap d’una unitat de rescat de la prefectura de Saitama durant molts anys, havia completat les 100 muntanyes del Japó i les estava fent per segona vegada. En aquell moment en portava seixanta i escaig; potser avui ja ha completat també aquesta segona ronda.
Tot això va ser en japonès, ja que el senyor Yamanaka no parlava anglès. Jo en vaig entendre una part, però van ser alguns dels meus amics els que anaven traduint. A més, era un gran fan de Coca-Cola, igual que servidor, i tenia ampolles repartides per diversos punts de la ruta: amagades en forats d’arbres, entre roques o en petits amagatalls improvisats. També hi guardava menjar i altres begudes.
Durant el camí ens va explicar diverses històries de la seva època a la unitat de rescat. I, amb tota naturalitat, també ens va comentar que sabia exactament on vivia l’os que hi havia per aquella muntanya…
La ruta fins al cim
Pel que fa a la ruta, no és gaire complicada. Encara estàvem a l’hivern i hi havia neu al camí, però amb unes cadenes n’hi havia prou per caminar amb seguretat. El sender és bastant gradual al principi, i al cap de poca estona s’arriba a una cascada anomenada Shoryuno (昇竜ノ滝).
Aquesta part del camí segueix un riu, i quan aquest s’acaba comença l’ascensió pròpiament dita, tot i que no la recordo especialment costeruda. Un cop s’arriba a la cresta, el cim ja queda a prop, tot i que aquesta part és una mica més incòmoda de caminar perquè el terreny és més rocós. També apareixen les primeres vistes de l’entorn, tot i que no són especialment espectaculars
Al cim de Ryokami i descens
Al cim vam fer moltes fotos, pel caràcter festiu de l’excursió. El que recordo especialment és que es va aixecar un vent molt fort. Bàsicament afectava la cresta: quan baixaves uns metres, el vent s’esvaïa gairebé del tot.
El descens va ser pel mateix camí, i el senyor Yamanaka continuava explicant-nos històries, com una de recent (en aquell moment) en què un excursionista havia estat perdut a la muntanya durant quatre dies i ell mateix l’havia trobat.
Un cop arribats a casa dels Yamanaka, el senyor ens va portar de tornada al nostre vehicle (una furgoneta, de fet), no sense abans regalar-nos xarop d’auró (maple syrup), que ell mateix recollia en els arbres del voltant de casa seva.
Ryokami per aquesta ruta no és, probablement, la més interessant de les cent muntanyes, però fer-la per un camí que ha estat propietat privada durant segles canvia la perspectiva. I les històries del senyor Yamanaka la converteixen en una experiència molt especial.
Segona ascensió a Ryokami: la ruta tècnica
Aquell mateix any, a l’octubre, vam tornar a Ryokami, aquest cop en una activitat organitzada per Kanto Adventures. En aquesta ocasió la ruta va ser molt tècnica, amb més de trenta seccions equipades amb cadenes per ajudar a progressar. L’ús del casc era obligatori.
Dades tècniques del segon ascens a Ryokami
| 🧗♂️Dificultat tècnica | 🟠 Alta |
| 🥵 Exigència física | 🟠 Mitjana |
| Duració estimada | 6m |
| Duració real | 3h57m |
| Distancia | 3.7km |
| Guany d’elevació | 654m |
| Guany acumulat | 670m |
| Pèrdua acumulada | 100m |
| Alçada | 877m |
| Inici | Tsukubasan Jinja Shrine Iriguchi (筑波山神社入口) |
| Final | Tsukubasan Jinja Shrine Iriguchi (筑波山神社入口) |
La ruta model de YAMAP: https://yamap.com/model-courses/19811
Les estadístiques de l’activitat:
Una muntanya molt diferent
L’accés va ser per carretera, a l’altra banda de la muntanya respecte a la primera activitat. La distància des de Tòquio era similar, fins i tot una mica més curta. La ruta tenia moltes pujades i baixades, algunes més difícils que d’altres. En aquella època YAMAP perdia el seguiment sovint, i gairebé tot el descens va quedar sense registrar. Per això no indico dades de guany i pèrdua acumulats perquè no son fiables.
El millor d’aquesta segona visita a Ryokami van ser els colors tardorencs: dels més espectaculars que he vist al Japó, si no els que més.
Trams exigents i arribada al cim
L’excursió continuava amb pujades i baixades constants, algunes realment complicades. Tot i això, el nostre guia anava donant instruccions i tothom va poder superar els passos difícils.
El grup era de nou persones i força internacional. No tinc cap foto al cim jo sol, només en grup. No la pujo al blog perquè no puc contactar amb la gent que hi sortia. Aquesta vegada l’estada al cim va ser més llarga, ja que no feia el vent que havíem patit al març.
Descens i retorn a Tòquio
El camí de baixada, en teoria, estava tancat, però el nostre guia va considerar que el podíem fer anant amb molta precaució. No era tècnic, però en alguns punts el sender era molt estret i gairebé no es veia per la gran quantitat de fulles acumulades al terra.
De mica en mica, amb prudència però a bon ritme, vam arribar al punt d’inici. Des d’allà, el nostre guia ens va portar de tornada a Tòquio.
No recordo exactament quant va costar l’activitat, però n’he fet unes quantes amb Kanto Adventures i aquest tipus d’excursions d’un dia solen costar entre 11.000 i 13.000 iens, depenent de si cal llogar equipament, com el casc en el cas de Ryokami.
Valoració final de Ryokami
Ryokami em va mostrar dues cares molt diferents. La primera, humana i tradicional, marcada per la família Yamanaka i una ruta plena d’històries. La segona, més tècnica i exigent, amb cadenes, passos complicats i colors de tardor memorables. Poques cent muntanyes han ofert un contrast tan gran entre dues visites.
You May Also Like
3 Nasudake (那須岳), la primera nit en un refugi japonès
21 Ontake (御嶽山), espiritualitat i volcà a més de 3000 metres
