100 muntanyes

3 Nasudake (那須岳), la primera nit en un refugi japonès

Aquesta va ser la primera excursió on em vaig quedar a un refugi a les muntanyes japoneses. L’excursió es pot fer en un dia, el temps total no arriba a 8 hores, però es va fer en dos dies, no recordo exactament perquè, la veritat. Potser perquè el refugi te un onsen natural? Va ser la darrere excursió d’un del holandesos que formava part del grup d’excursionisme, ja que al setembre del 2020 va deixar Japó per tornar a Europa. Potser aquesta va ser la raó de passar una nit a la muntanya.

Duració estimada 7h
Duració real7h
Distancia10.8km
Guany d’elevació 200m
Guany acumulat 821m
Pèrdua acumulada 1200m
Alçada1916m
Inici Nasu Ropeway Sanroku Station 那須ロープウェイ山麓駅
Final Nasu Ropeway Sanroku Station 那須ロープウェイ山麓駅

La veritat és que l’accés a Nasudake no és fàcil des de Tokio. En el nostre cas vam anar en cotxe des de l’estació de Tokio (si no recordo malament), es triguen unes 2h30min. L’excursió va començar cap a les 10 del matí, desprès d’agafar el telefèric de Nasudake, que està al parc nacional de Nikko. No feia gaire bon dia, amb núvols i plugim, i sense vistes.

Activitat de YAMAP de Nasudake des de 'estació del telefèric

No recordo gaire de aquest primer dia, només que com tots els volcans, el terreny era rocós i amb molta grava, el que feia que anéssim lents en la pujada. A la cima s’hi arriba relativament ràpid, en una hora o menys. Aquesta és una de les 100 muntanyes més fàcils, si comences i acabes a l’estació del telefèric. En el nostre cas vam continuar cap al refugi, passant per dos pics secundaris: Asahi (朝日岳) i Inkyogura (隠居倉) abans d’arribar al refugi de Tabakoya Ryokan (三斗小屋温泉 煙草屋旅館).

El grup estava format per dos japonesos (noi i noia), un irlandès, un holandès i jo mateix. Era el grup habitual amb el que anava a les muntanyes durant aquella època (2019/2020).

Foto de grup al cim de Nasudake

El refugi era més era un ryokan, un hotel japonès tradicional, amb tatamis i futons enlloc de llits. Molt còmode i acollidor. Prop del refugi hi ha un onsen (font termal) natural, que es por reconèixer fàcilment per l’olor a ou podrit. També pels colors vermellosos o groguencs de les roques del voltant, depenent del tipus de muntanya, i els fums que surten degut a la alta temperatura de l’aigua.

Al refugi o ryokan hi tenien un onsen a l’aire lliure i un altre a dintre. Ambdós eren mixtes home/dona, tot i que hi havia un horari que només era per dones. Jo vaig anar al que estava a l’aire lliure i només hi havia homes. El onsen era bastant bàsic, amb una cabana petitona on deixar la roba, i desprès el onsen en sí. Malgrat tot va venir molt bé desprès d’un dia passat per aigua.

Refugi de Tabakoya Ryokan a Nasudake

El segon dia va ser curt, només dues hores i vint minuts per tornar al pàrquing de l’estació del telefèric. El temps era millor que el dia anterior, però encara hi havia núvols.

Va ser una excursió senzilla i agradable, amb cert toc nadalenc (malgrat ser setembre) degut a la molsa present al bosc del primer tram. Un cop vam arribar al destí vam fer una pausa per descansar (amb gelat inclòs) i desprès vam anar a un onsen que hi ha a prop de la muntanya: Nasu onsen Shikanoyu Hot Spring (鹿の湯). És un onsen tradicional, tot de fusta, i natural, amb el característic olor a sofra i ou podrit. Tot són piscines petites on no hi caben més de 2 o 3 persones, i la de temperatura més baixa està a 42 graus (la mes alta a 48C).

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *