21 Ontake (御嶽山), espiritualitat i volcà a més de 3000 metres

L’excursió a Ontake va ser la darrera de les que vam haver d’improvisar a la tardor del 2021 a causa del terratrèmol que va afectar Yarigatake. Ontake, a més de una de les cent muntanyes, és una de les 21 muntanyes de més de 3000 metres i també és un dels volcans actius del Japó. La darrera erupció va tenir lloc al setembre de 2014, de manera totalment inesperada, i hi van morir 63 persones. Es poden trobar vídeos a YouTube del moment de l’erupció, però poden ferir sensibilitats i prefereixo no posar-ne cap enllaç.

Dades tècniques de l’ascens a Ontake

---

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Alta
Duració estimada	5h28m
Duració real	9h04m
Distancia	11.1km
Guany d’elevació	1245m
Guany acumulat	1372m
Pèrdua acumulada	1373m
Alçada	3067m
Inici	Nakanoyu Parking lot (中の湯駐車場)
Final	Nakanoyu Parking lot (中の湯駐車場)

---

La ruta model a YAMAP és aquesta: https://yamap.com/model-courses/1514

I les estadístiques de l’activitat (la diferència entre el model i l’activitat és deguda a que no vam poder agafar el telefèric i vam donar voltes pel crater per veure els estanys):

---

Inici de l’ascens i primer santuari

El pla inicial era utilitzar el telefèric d’Ontake per simplificar la pujada, però aquell dia feia molt vent i no estava operatiu. Per tant, vam haver de fer el camí convencional, que comença a l’aparcament de Nakanoyu, situat a 7 minuts en cotxe de l’estació del telefèric. Intenteu arribar-hi aviat, perquè l’aparcament no és gaire gran i Ontake és una destinació molt popular. Al viatge (ens vam quedar la nit abans an ryokan de la zona) es va afegir una amiga nostra.

El camí comença de manera gradual, per dins del bosc, i com que ja érem a la tardor es podien apreciar els colors típics de l’estació. Al cap d’uns 40 minuts s’arriba a un refugi d’emergència (飯森小屋), i al cap de pocs minuts més (uns 5) a un refugi anomenat Gyōba (行場山荘), més gran i que estava obert en aquella època. Aquest refugi està a l’alçada de l’estació del telefèric, que és a uns 10 minuts a peu. També hi ha un petit santuari, tot i que en trobarem uns quants més a mesura que anem pujant.

Santuaris i espiritualitat a Ontake

Es continua pel bosc fins arribar a un altre refugi, ja per sobre de la línia d’arbres. Aquest és gran i té al costat una estela amb la inscripció 御嶽全山総霊神之碑, que es pot traduir com a Monument a la Divinitat protectora de tot el Mont Ontake. No fa referència a un déu concret, sinó a la idea que tota la muntanya —els seus cims, boscos, roques i vessants— formen una unitat sagrada. Ontake ha estat durant segles un lloc de peregrinació i pràctica ascètica, i aquest monument simbolitza precisament això: la muntanya no és només un accident geogràfic, sinó un espai viu, habitat per una presència espiritual que abraça tot el massís.

Aquest és un bon lloc per fer una pausa i menjar quelcom. No recordo si s’hi podien comprar begudes o menjar; nosaltres portàvem els nostres queviures, però diria que sí, com en la majoria de refugis d’aquesta grandària.

A partir d’aquí el terreny canvia i esdevé més típic d’un volcà: més rocós, més àrid i sense arbres. També es comencen a obrir les vistes, que són bastant impressionants, sobretot en un dia relativament clar com aquell.

El camí és rocós a aquestes alçades, però està ben definit. No gaire lluny del refugi anterior hi ha un altre santuari, aquest cop budista: Kongō-dō (金剛堂). El terme kongō fa referència al “vajra”, símbol budista de força i saviesa indestructibles, mentre que dō vol dir sala o pavelló. Es podria traduir com a Pavelló del Vajra. Aquest tipus d’estructures són habituals en muntanyes amb tradició ascètica com Ontake, on el budisme esotèric i el culte a la muntanya es barregen. El nom suggereix protecció espiritual i fermesa interior, qualitats molt associades a les pràctiques de peregrinació i purificació que s’hi han fet durant segles.

Arribada al cim d’Ontake

Seguim l’ascens i, ja a prop del cràter, ens trobem amb un altre pavelló, anomenat Kakumei-dō (覚明堂). Aquí ja hi ha escales de pedra, portes torii i diverses estàtues. El petit pavelló està dedicat a Kakumei, un asceta del període Edo que va jugar un paper important en la difusió del culte al Mont Ontake. No és una divinitat, sinó una figura històrica vinculada al moviment de peregrinació que va convertir la muntanya en un centre espiritual de gran rellevància.

Ontake té bastants pavellons o santuaris d’aquest tipus. No els comentaré tots aquí; aquests són els que tothom es trobarà si fa l’ascens pel camí convencional. En aquest sentit, és una de les muntanyes més sagrades i venerades del Japó.

Seguim amb l’ascens fins arribar al cim, amb més escales, portes torii, pavellons i santuaris. Hi havia bastanta gent aquell dia, i vam haver de fer cua per fer-nos una foto al senyal que marca el punt més alt. Entre els altres excursionistes hi havia alguns pelegrins, que es podien reconèixer pel seu vestuari tot blanc i el barret cònic per cobrir-se el cap.

El cràter i els estanys volcànics

El cràter és molt gran i té diversos estanys. Un d’ells es pot veure al darrere nostre a la foto del cim, tot i que estava sec. Aquest es diu Ichi no Ike (一ノ池), que es pot traduir com el “Primer estany”. N’hi ha un segon, literalment el “Segon estany” (Ni no Ike, 二ノ池), que també està sec. Just al costat d’aquest segon estany hi ha un refugi amb serveis, que és un bon lloc per fer una pausa, ja que el cim està molt ple de gent.

Hi ha un tercer estany (San no Ike, 三ノ池), que no està sec i que possiblement ofereix les millors fotografies d’aquesta excursió. A l’altra banda d’aquest tercer estany hi ha un pic secundari, anomenat Tsugiko-dake (継子岳). El pla era fer aquest pic, però com que ja portàvem unes quantes excursions en poques setmanes, i l’ascens a Ontake va suposar 1227 metres de guany d’elevació, vam decidir no fer-lo i començar el descens, que és bàsicament pel mateix camí.