16 Tokachidake, una muntanya entre dos mons

Aquest va ser el darrer cim del viatge a Hokkaidō a l’estiu del 2021. Ens vam quedar un parell de nits en un ryokan anomenat Ryounkaku, just al costat del punt d’inici de Tokachidake. Es triga 1 h 20 min a arribar-hi des de l’hotel La Vista Daisetsuzan.

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Mitjana (tirant a baixa)
Duració estimada	4h39m
Duració real	7h53m
Distancia	12.2km
Guany d’elevació	791m
Guany acumulat	1148m
Pèrdua acumulada	1147m
Alçada	2077m
Inici	Ryounkaku 十勝岳温泉 湯元 凌雲閣
Final	Ryounkaku 十勝岳温泉 湯元 凌雲閣

---

Aquest és el model de la ruta a YAMAP, tot i que no és exactament el que vam fer (no inclou Kami-Furano) i és una mica més llarg: https://yamap.com/model-courses/12305

I l’activitat de YAMAP, que inclou 1h30m de descansos:

---

Aquesta és una de les muntanyes que et fan preguntar-te per què són a la llista, però un cop arribes a la cresta, ho entens: el millor de la muntanya són les vistes del mont Furano i els dos mons que es despleguen a banda i banda de la cresta —un de verd i un altre d’àrid i volcànic.

L’excursió comença molt gradualment, tot i que el terreny és volcànic i, per tant, molt rocós. Des d’allà ja es poden apreciar els dos tipus de paisatge que fan d’aquesta muntanya un indret interessant: el verd d’un costat i el gris rogenc de l’altre.

El camí puja suaument fins a un primer cim, Kami-Furano (上富良野岳), a 1.893 m d’alçada. La paraula japonesa kami normalment fa referència a divinitats o esperits, però en aquest cas el kanji 上 té un altre significat (malgrat que es pronuncia igual): indica una posició geogràfica, com “superior” o “nord”. El mont Furano és a la mateixa cresta, així que aquest pic es pot traduir com el pic superior de Furano o el pic de dalt de Furano. És un bon lloc per fer una pausa, hidratar-se o menjar alguna cosa, i des d’allà es pot contemplar el mont Furano, una de les meves vistes preferides des que visc al Japó.

El mont Furano es pot fer seguint la cresta cap a la dreta, i de fet es pot combinar amb Tokachidake, però vam decidir fer només Tokachi i prendre’ns-ho amb calma. Així teníem un motiu per tornar-hi (tot i que, a octubre del 2025, per diferents motius, encara no hi hem tornat).

Després del primer descans, vam continuar el camí cap a Tokachi. Poc després de Kami-Furano s’arriba a un altre pic anomenat Kamihorokametoku (上ホロカメットク山). La pujada, però sobretot la baixada, són escarpades; cal ajudar-se amb les mans, però no és tècnicament difícil. Un cop superat aquest segon pic, la cresta esdevé molt més suau, i és a partir d’aquí que s’aprecia millor el contrast entre els dos escenaris: a la dreta, tot és verd i frondós; a l’esquerra, volcànic, groguenc i àrid.

El camí continua sense gaires dificultats, tot i que el darrer tram fins al cim és més costerut. El cim no és gaire gran i hi havia força gent, ja que hi ha una altra ruta que puja directament a la base. No hi vam estar gaire estona, el temps just per fer un parell de fotos. A més de la gent, hi havia alguns insectes força grans (com gairebé tots al Japó), cosa que no ajudava a fer l’estada gaire agradable.

Per al descens i el retorn al ryokan vam seguir el mateix camí, gaudint de les vistes i dels dos mons a banda i banda de la muntanya. De tornada vam decidir no pujar ni baixar per Kamihorokametoku i vam agafar una drecera que el voreja. En aquell punt hi ha un refugi d’emergència, una zona d’acampada i una font d’aigua potable. Això ens va fer trigar una mica més del previst, però no teníem pressa i no ens venia de gust repetir aquell tram tan costerut.

Un cop tornats a la cresta, érem gairebé a Kami-Furano, on vam fer una darrera pausa per gaudir, per últim cop, de les vistes del mont Furano. A partir d’allà ja vam iniciar el descens directe fins al ryokan, on vam gaudir d’un onsen d’aigües marronoses —que semblaven brutes, però eren molt bones per a la pell. A més, la zona exterior tenia unes vistes espectaculars de les muntanyes.