Tsubakuro (燕岳), la porta d’entrada als Alps del Nord

Excursió de dos dies a Tsubakuro, amb inici i final a Nakabusa Onsen. Vam començar l’excursió el dissabte 24 de juliol de 2021. Feia calor, però, per sort, no hi havia gaire humitat.

Dades tècniques de l’excursió a Tsubakuro

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Mitjana
Duració estimada	8h55m (2 dies)
Duració real	9h (2 dies)
Distància	10km
Guany d’elevació	1306m
Guany acumulat	2142m
Pèrdua acumulada	2145m
Alçada	2763m
Inici	Nakabusa Onsen Yubara no Yu (中房温泉 湯原の湯)
Final	Nakabusa Onsen Yubara no Yu (中房温泉 湯原の湯)

---

La ruta model a YAMAP: https://yamap.com/model-courses/181

Les dades de l’activitat:

O YAMAP o el GPS es van fer una mica d’embolic mentre érem al refugi. El desviament muntanya avall que apareix al track no és real, per això les dades de l’activitat no coincideixen amb la fitxa tècnica.

---

Com arribar-hi

Tot i que hi ha un autobús nocturn des de Tòquio fins a Nakabusa Onsen (ho vaig descobrir més tard), ens vam quedar la nit abans en un ryokan anomenat ペンション花ことば (Pension Hana Kotoba). S’ha d’arribar a l’estació de Hotaka, de la línia Ōito. El ryokan té servei de transport i et venen a recollir a l’estació. Des de l’habitació vam veure la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Tòquio.

L’endemà ens vam aixecar molt aviat per agafar un autobús que ens portaria a Nakabusa Onsen. No recordo els horaris, la veritat; era un autobús estacional que funcionava durant la temporada d’estiu. Tampoc recordo el preu. El trajecte dura uns 30-40 minuts.

Ascens al refugi d’Enzan-so

La primera part del camí és força costeruda i el terreny és molt irregular. Es manté així fins a Kassen-goya, on es pot aprofitar per menjar una mica de síndria. A partir d’allà, el camí es torna més gradual, especialment a mesura que ens acostem al refugi Enzan-so.

Enzan-so és el refugi de muntanya més gran on m’he allotjat fins ara al Japó, amb moltes habitacions petites però acollidores. Durant el sopar, el propietari fa una xerrada amb informació útil sobre la zona i sobre l’excursionisme als Alps del Nord. Va ser interessant, tot i que probablement s’agrairia una versió una mica més curta!

Arribada al cim de Tsubakuro

El pla original era pujar a Tsubakuro l’endemà al matí, però cap a la una del migdia ja ens sentíem prou recuperats per continuar, així que vam decidir anar fins al cim aquella mateixa tarda, i també fins al cim que hi ha una mica més enllà seguint la carena, Kita-Tsubakuro. El camí segueix la carena i no és especialment difícil.

El cim de Tsubakuro està marcat amb una pedra no gaire gran. No he trobat cap foto nostra al cim, o no recordo si ens en vam fer cap, però sí que en tenim unes quantes al camí.

El dofí de Tsubakuro

Sembla que hi ha una roca en forma de dofí camí del cim, que és bastant coneguda entre excursionistes. Recordo que dues noies que tornaven del cim m’ho van comentar, assenyalant la roca, però la veritat és que no me’n vaig adonar… però per sort la Hana va fer una foto i llavors ja ho vaig veure clar 😀.

Mal temps però primeres vistes dels Alps del Nord

Malauradament, ni la posta ni la sortida del sol van ser especialment espectaculars, ja que el cel estava força ennuvolat. Al vespre va començar a ploure i va continuar plovent durant tota la nit. Malgrat tot, vam poder veure el pic de Yarigatake, una de les muntanyes més famoses del Japó, sobretot per la seva forma característica i la dificultat tècnica. La faríem dos anys després d’aquesta primera experiència als Alps del Nord.

Descens i onsen a Nakabusa

Després d’esmorzar, el dia 25, vam començar el descens. Com era d’esperar, va ser molt més ràpid que la pujada. Cap al final, però, vam haver de recular una mica perquè s’havia vist un os al camí. Vam esperar una estona en una zona amb bancs fins que ens van dir que ja es podia continuar. Al final vam baixar formant part d’un grup força nombrós, cridant i fent tot el soroll possible. Tota una experiència 😀.

Una gran primera excursió als Alps japonesos del Nord. La qualificaria de dificultat intermèdia, principalment pel terreny irregular i per la condició física que requereix. Tsubakuro és una d’aquelles muntanyes que tothom pensa que hauria de formar part de la llista de les 100 muntanyes, i no podria estar-hi més d’acord.