Mitsutoge (三ッ峠山), les millors vistes del Fuji

Mitsutoge és una de les muntanyes més dures que es poden fer en un dia des de Tòquio, però té, possiblement, les millors vistes del mont Fuji. La primera vegada que vaig fer aquesta excursió va ser l’agost del 2019, en una activitat de Internations, que és com vaig començar a fer excursions al Japó.

L’excursió de l’agost del 2019, una experiència extenuant

L’estiu de 2019 va ser el meu primer al Japó i va ser horrible, a causa de la calor i, sobretot, de la humitat, que mai va baixar del 90%. Recordo que aquell dia la humitat va arribar al 96% i la temperatura a 36C, fent que fos l’activitat més dura de les que het fet des de que visc aquí. Des de l’estació fins a al punt d’inici es triga una hora, si fa no fa, i alguna gent va deixar-ho estar degut a l’extenuació d’aquell primer tram sense encara gaire guany d’elevació. L’organitzador va ser dels que va haver de deixar-ho, ja que recordo que no es trobava bé. 

La pujada no és tècnica però és molt costeruda, i amb aquell ambient, vam suar de valent i de fet vaig acabar els dos litres d’aigua que portava només per arribar a dalt. Per sort, es podia recarregar d’aigua al refugi que hi ha prop del cim. També recordo parades freqüents per hidratar-nos, abans que la FIFA les imposés al Mundial de 2026.

Altra gent va abandonar quan estàvem a la meitat de l’ascens, i em va passar pel cap deixar-ho estar també, però vaig decidir seguir. Llavors encara no coneixia YAMAP i no vaig enregistrar l’activitat, i tampoc guardo fotos de l’excursió: vaig perdre el telèfon en una taxi a Tòquio i no tenia el costum de fer copies de seguretat o de pujar les fotos al núvol (des de llavors ho tinc tot ben desat…).

Dades tècniques de l’excursió a Mitsutoge (abril de 2023)

---

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Alta
Duració estimada	8h27m
Duració real	7h05m
Distància	15km
Guany d’elevació	1172m
Guany acumulat	1432m
Pèrdua acumulada	1187m
Alçada	1785m
Inici	Estació de Mitsutoge
Final	Estació de Kawaguchiko

---

La ruta model a YAMAP: https://yamap.com/model-courses/14191

El meu telèfon feia coses estranyes per aquell llavors (es superaria un mes i poc després a una excursió al Nepal…) i va acabar l’activitat de YAMAP a mig camí d’ascens, així que les estadístiques totals les he hagut d’estimar.

---

El retorn a Mitsutoge quatre anys després

No vaig tornar-hi fins l’abril de 2023, quan ja feia bon temps però no un calor extenuant com a l’estiu (els altres estius han estat més benignes que aquell de 2019 i les humitats de 90%, tot i que aquest 2026 s’hi està assemblant perillosament…).

El temps estimat d’aquesta excursió és de 8 hores, així que millor començar aviat. Per estar a l’estació de Mitsutoge a les 8 del matí, s’ha de sortir de l’estació de Tokyo a les 5.29 del matí. Aquí teniu un enllaç podeu veure el trajecte.

No recordo que hi hagués cap convini a prop de l’estació, però si que té serveis i una maquina expenedora la zona d’espera. L’estació és molt bàsica, bàsicament pels locals i excursionistes.

Com ja he comentat, es triga una estona en arribar al punt d’inici, caminant per una carretera local. El camí va paral·lel a un riu, i a prop del punt d’inici hi ha una mena de gorga, normalment es para allà per reagrupar-se i fer una primera pausa. El punt d’inici està indicat amb alguns rètols, uns més antics que d’altres.

Les primeres vistes del Fuji

El camí és costerut i requereix un bon nivell físic per fer-lo sense gaires patiments. El millor són les vistes del Fuji, que ja es poden apreciar un cop vas guanyant alçada.

Els 88 Daishi de Mitsutoge

El camí segueix fins que, no gaire lluny de la cresta, es troba el Hachijūhachi Daishi (八十八大師), un conjunt originalment format per 88 estàtues de Kobo Daishi, erigides durant els últims anys del període Edo. El nombre representa els 88 temples del famós pelegrinatge de Shikoku i permetia als fidels que no podien viatjar fins allà fer-ne una mena de versió simbòlica. Actualment en queden unes 80, moltes protegides amb els característics davantals vermells. És també un recordatori que Mitsutoge, més enllà de ser una muntanya popular entre els excursionistes, té una llarga història com a lloc de pràctica religiosa.

La zona d’escalada i els refugis

Aquesta és una bona zona per fer una pausa abans del darrer impuls cap a la cresta de Mitsutoge, on hi un parell de refugis. Un cop es segueix, just abans d’arribar a la cresta, hi ha una zona popular d’escalada en roca, amb diverses parets equipades amb ancoratges fixos per assegurar les cordes.

Un cop es supera la zona d’escalada, s’arriba finalment a la cresta de Mitsutoge (encara falta una mica pel cim), on hi ha un refugi que té el millor lloc per observar el Fuji (també es pot demanar menjar i begudes, i recarregar aigua si es paguen 200 iens). Vaig portar un petit trípode i un control remot per assegurar les fotos des d’aquest punt.

Nosaltres vam fer la pausa per menjar quelcom i descansar una mica, abans de continuar cap el cim. Aquest primer refugi no té un nom gaire original: 三ッ峠山荘 refugi del mont Mitsutoge, literalment.

Hi tenen també un parell de gossos d’aspecte similar al Kai Ken, una raça originària de la prefectura de Yamanashi. No semblaven especialment interessats a fer amistat amb els excursionistes; un d’ells, de fet, em recordava inquietantment a Gmork, el llop de La història interminable 😅.

El cim de Mitsutoge i les antenes

Des dels refugis es triga un 10 minuts en pujar al cim, que té una senyal molt característic, i grans vistes del Fuji i de les zones del voltant.

Deformació professional (enginyer de telecomunicació especialitzat en radiofreqüència): a prop del cim també hi ha diverses instal·lacions de telecomunicacions, així que vaig passar una estona intentant identificar els diferents tipus d’antenes de les torres: s’hi poden veure diversos radioenllaços direccionals de microones, a més d’antenes Yagi de VHF/UHF.

Descens a Kawaguchiko

El descens és molt més gradual que l’ascens, a vegades molt agradable de caminar. Nosaltres vam seguir el camí que porta cap a l’estació de Kawaguchiko (河口湖駅). A prop del final hi ha un altre lloc amb grans vistes del Fuji, el santuari de Komitake (小御嶽神社).

Compte que a aquest punt s’hi pot arribar amb un telefèric, i per tant hi ha bastants turistes, ja que Kawaguchiko és un dels punt més visitats de Japó.

Nosaltres vam seguir la ruta fins el final del camí de muntanya, i d’allà a peu a l’estació de Kawaguchiko, que com ja he dit, està plena de turistes, així que s’ha d’anar amb paciència.