27 Sobo (祖母山), camí esponjós, gebrada i un Jizō vigilant

La segona excursió del viatge a Kyushu del març de 2022 va ser al mont Sobo. El temps havia millorat i vam tenir un clima millor que a Kuju, tot i que encara es notaven les pluges dels dies anteriors, amb un terreny humit i a estones enfangat.

Dades tècniques de l’ascens a Sobo

---

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Mitjana
Duració estimada	4h23m
Duració real	5h24m
Distància	9.4km
Guany d’elevació	643m
Guany acumulat	908m
Pèrdua acumulada	903m
Alçada	1756m
Inici	Kitadani (祖母山 北谷登山口)
Final	Kitadani (祖母山 北谷登山口)

---

La ruta model a YAMAP: https://yamap.com/model-courses/13361

Les estadístiques de l’activitat:

---

Accés al punt d’inici i primer tram de Sobo

El punt d’inici es diu Kitadani, i s’hi arriba per una carretera secundària que en alguns trams està asfaltada però en altres no. El nostre cotxe tenia poca alçada lliure al terra i, en alguns punts, fregava el terra. Millor llogar un cotxe amb més alçada lliure. Un cop s’hi arriba, hi ha un aparcament no gaire gran, però nosaltres hi vam arribar aviat i no vam tenir cap problema per aparcar. També hi ha uns serveis al costat mateix de l’aparcament.

El primer tram dura aproximadament una hora i és gradualment costerut, sense gaire complicació. Després s’arriba a la cresta, que té un terreny molt esponjós i còmode de caminar, ideal per als qui tenen problemes de genolls, com jo mateix.

Al poc d’arribar a la cresta hi ha un punt d’observació des d’on es poden veure les muntanyes del voltant, especialment la zona d’Aso.

La cresta del mont Sobo i el pas de Kunimitōge

La cresta segueix amb un camí ple de fulles i entre arbres frondosos, bastant gradual i a estones gairebé pla i, com ja he dit, molt agradable de caminar gràcies a la naturalesa esponjosa del terreny.

Finalment s’arriba a una obertura anomenada pas de Kunimitōge (国観峠), just a la base de Sobo. Des d’aquí es pot veure molt bé la muntanya, i és un bon lloc per aturar-se a descansar.    

Destaca la gebrada que cobreix Sobo, absent a la resta del camí. Entre el gebre i el bosc hivernal, apareix un petit Jizō cobert amb roba vermella i un barret de llana. Aquestes estàtues budistes, molt comunes als camins del Japó, representen Jizō Bosatsu, protector dels viatgers, dels infants i de les ànimes en trànsit.

Ascens al cim de Sobo

A partir d’aquest punt comença l’ascens final a Sobo. La vegetació estava plena de gebre i d’estructures gelades semblants a estalactites, però el camí n’estava lliure i es podia caminar bé. No el recordo especialment costerut fins al tram final.

Tot i que el dia havia estat clar i sense núvols, en arribar al cim ens vam trobar envoltats d’una boira que impedia gaudir de les vistes. El cim és molt ample i envoltat d’arbres, i hi ha bastant espai per descansar. Hi ha un parell de senyals marcant el cim: una de més nova i una altra amb el típic monticle i el nom de la muntanya en una taula de fusta.

Descens i tornada al punt d’inici

La ruta model de YAMAP continua per un altre camí que baixa directe al punt d’inici, més costerut i més tècnic a prop del cim. Vam decidir baixar pel mateix camí per on havíem pujat, ja que era més còmode de caminar, tot i que es trigava una mica més. L’única diferència va ser que el sol ja tocava el camí, sobretot al darrer tram, quan ja s’ha superat la cresta i es descendeix cap al punt d’inici.

---

Visita a la zona d’Aso

En tornar al cotxe vam decidir anar a la zona d’Aso, on es pot conduir fins molt a prop de la muntanya (s’hi triga aproximadament 1 h 20 min des de Kitadani). Allà hi ha diversos restaurants, serveis i un aparcament. Vam aprofitar per dinar en un restaurant indi, bastant bo. També hi ha un museu dedicat al mont Aso. No vam fer cap excursió, només caminar pels voltants del mont Eboshi, que jo pensava que era Aso.

L’Aso de debò també es podia veure, amb els fums característics d’aquesta zona volcànica.