Ougiyama i Momokura, excursió des de Tòquio amb vistes al Fuji

Ougiyama és una altra excursió que he fet unes quantes vegades, concretament cinc. La primera va ser amb Internations, tot i que vaig arribar tard i la vaig acabar fent tot sol; només em vaig retrobar amb el grup a l’estació, al final de la jornada. En aquella època encara no coneixia YAMAP i vaig fer servir Google Maps, que em va portar per una ruta que no he repetit mai. De fet, ni tan sols apareix marcada com a camí a YAMAP. Malgrat això, era un sender de muntanya ben definit, tot i que l’entrada no és evident i costa de trobar.

Aquell primer cop només vaig pujar només a Ougiyama. Les altres vegades ja vaig afegir-hi la muntanya veïna, Momokura. L’última vegada ho vam fer al revés: primer Momokura i després Ougiyama, ja que la primera ofereix millors vistes del Fuji.

Dades tècniques de la travessia a Ougiyama i Momokura

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟠 Mitjana
Duració estimada	7h
Duració real	6h13m
Distancia	14.6km
Guany d’elevació	822m
Guany acumulat	1296m
Pèrdua acumulada	1284m
Alçada	1138m
Inici	Estació de Torisawa (鳥沢駅)
Final	Estació de Saruhashi (猿橋駅)

Aquí es poen trobar varies rutes model: https://yamap.com/mountains/16203

Les estadístiques típiques són les de la imatge de sota.

Estadístiques de una excursió a Ougiyama i Momokura

Accés i inici de la ruta

El punt d’inici és l’estació de Torisawa, de la línia Chūō. És bàsicament el mateix trajecte que per anar a Jinba, però en lloc de baixar a Fujino es baixa a Torisawa, quatre estacions més enllà.

Un horari habitual és sortir de l’estació de Tòquio a les 7:05 del matí i arribar a Torisawa a les 8:38. Cal fer transbordament a Takao. A Torisawa hi ha serveis i màquines expenedores, però no hi ha cap konbini a prop. El 7-Eleven més proper és a uns cinc minuts caminant, però en direcció contrària. És millor portar tot el que es necessiti des de casa.

Un dels inconvenients d’aquesta excursió és que cal caminar una bona estona per carretera tant a l’inici com al final de la ruta. L’itinerari habitual consisteix a sortir de l’estació i girar a la dreta fins arribar a 扇山登り口, literalment «punt d’inici d’Ougiyama». El temps de mapa és d’una hora, tot i que normalment es fa en uns quaranta minuts.

A partir d’aquí comença el sender de muntanya, que inicialment és força gradual però es va fent més costerut fins arribar a la carena. He fet aquesta excursió amb persones poc acostumades a caminar per muntanya o amb una forma física justeta, i algunes han trobat aquesta pujada exigent. Amb una condició física normal, però, es pot fer sense problemes.

La cresta d’Ougiyama i arribada al cim

Un dels principals atractius de la ruta són les vistes del Fuji, visibles durant l’ascens abans d’arribar al cim, tot i que no he trobat cap fotografia especialment destacable d’aquest tram. La carena és molt més suau i, en aproximadament trenta minuts, s’arriba al cim d’Ougiyama. És un cim molt ample i normalment no hi ha cap problema per trobar un bon lloc on seure i descansar.

Ougiyama i les vistes del Fuji

Des del cim es poden contemplar bones vistes del Fuji, tot i que no del tot obertes, ja que alguns arbres queden just a la línia de visió.

La travessia a Momokura

Si es continua cap a Momokura, el camí comença de manera molt gradual, però el descens esdevé força costerut. Cal anar-hi amb compte, perquè no hi ha gaires punts de suport i una relliscada podria fer agafar velocitat ràpidament.

Aquest descens és llarg i inclou una petita zona de transició relativament plana. Un cop superat, el camí torna a ser gradual i, en alguns punts, gairebé planer.

Entre Ougiyama i Momokura hi ha tres cims secundaris, tot i que la veritat és que gairebé passen desapercebuts. Un correspon a la zona de transició després del descens, mentre que els altres dos es troben en el tram més suau de la carena.

El cim de Momokura

Quan s’arriba a la base de Momokura comença una nova pujada força costeruda, encara que més curta que el descens d’Ougiyama. Hi ha molts arbres que permeten ajudar-se amb les mans en els trams més drets. El cim de Momokura també és molt ample i disposa d’un parell de taules ideals per fer-hi una pausa llarga.

Les vistes del Fuji des d’aquí són millors que des d’Ougiyama: la línia de visió és completament oberta i també es poden observar les muntanyes i els pobles situats davant de la muntanya més famosa del Japó.

Vistes de les muntanyes del voltant des de Momokura

Descens i la connexió amb l’estudi Ghibli

L’inconvenient de visitar Momokura després d’Ougiyama és que la llum del dia ja no és la millor per fer fotografies del Fuji.

El descens des del cim és molt gradual i el tram de sender és relativament curt. Igual que a l’anada, al final cal caminar una bona estona per carretera fins a l’estació de Saruhashi.

Just abans de sortir definitivament del sender apareix una curiosa referència a Studio Ghibli: una figura de Totoro, protagonista de la pel·lícula homònima i un símbol de l’estudi fundat per Hayao Miyazaki.

Un Totoro al final del descens de Momokura

L’excursió a l’inrevés

L’última vegada que vam fer aquesta excursió va ser el gener de 2023, aquest cop començant a Saruhashi i acabant a Torisawa, és a dir, fent primer Momokura i després Ougiyama.

Com que era ple hivern, hi havia neu en alguns trams (les fotografies nevades que he pujat corresponen a aquesta ocasió), tot i que no sempre se’n troba. Depèn molt de l’any i de les precipitacions recents.

Fotos al camí d'ascens a Momokura a l'hivern

Aquell dia vaig portar un mini trípode per poder fer bones fotografies del Fuji, possiblement algunes de les millors que he aconseguit mai.

La principal diferència respecte a la ruta habitual és que la pujada a Ougiyama és força més dura. El tram costerut és considerablement més llarg i es fa notar a les cames.

Un cop al cim vam aprofitar per fer algunes fotografies més i, després d’una pausa no gaire llarga, vam iniciar el descens, que és força gradual en la major part del recorregut. Quan es surt del bosc torna la caminada per carretera fins a l’estació de Torisawa.

Mai hem anat a cap dels onsen de la zona. Crec que n’hi ha algun, però força petit. Normalment preferíem anar al de Takaosanguchi, ja que de totes maneres cal passar per Takao per tornar a Tòquio. Això sí, cal canviar a la línia Keio per fer l’última parada. És una de les meves excursions preferides, tant per les vistes com per la tranquil·litat. No sol haver-hi gaire gent i crec que és una opció excel·lent per a principiants, encara que només es faci Ougiyama.

Si hagués de recomanar una excursió fàcil per veure el Fuji des de Tòquio sense les multituds de Takao o Oyama, probablement escolliria aquesta.