32 Kaikoma (甲斐駒ヶ岳), la muntanya que la boira ens va amagar

Aquesta va ser la segona excursió als Alps del Sud (Minami Alps) de l’estiu de 2022, després de Hōō-san el cap de setmana anterior. Aquesta vegada vam pujar a Kai-Komagatake (甲斐駒ヶ岳, 2967m), habitualment coneguda com Kaikoma, una altra muntanya exigent, tot i que personalment la vaig trobar una mica més fàcil que Hōō-san. El grup estava format per dues japoneses, un holandès i jo mateix.

El punt d’inici és el mateix que per a Senjōgatake. Vam arribar a Senryusō dissabte per passar-hi la nit i poder començar ben aviat diumenge. Vam comprar els bitllets de l’autobús llançadora el dia abans, de manera que al matí no vam haver de fer cua per comprar-los.

Tot i així, ens vam llevar molt aviat, a les 3.30 de la matinada, per fer cua per al primer autobús, que sortia a les 5.30. Quan ens vam llevar estava plovent, però la previsió meteorològica indicava que el temps milloraria, així que vam decidir continuar amb l’excursió.

Dades tècniques de l’excursió a Kaikoma

---

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟠 Mitjana
🥵 Exigència física	🟠 Mitjana
Duració estimada	7h17m
Duració real	8h37m (1h41m de descansos)
Distància	8.6km
Guany d’elevació	927m
Guany acumulat	1149m
Pèrdua acumulada	1152m
Alçada	2967m
Inici	Kitazawa Pass (北沢峠)
Final	Kitazawa Pass (北沢峠)

---

La ruta model a YAMAP: https://yamap.com/model-courses/93

Les dades de l’activitat:

---

Inici de l’excursió a Kaikoma

Els autobusos llançadora et deixen a Kitazawa Pass, on es troben els punts d’inici de les rutes tant de Senjōgatake com de Kaikoma.

Nosaltres vam seguir la ruta que passa per Futagoyama i Komatsumine. El camí fins a Futagoyama és molt gradual, però després de Komatsumine el terreny es torna molt més rocós.

Roppōishi i l’ascens final al cim

Poc després de Komatsumine hi ha un lloc emblemàtic anomenat 六方石, literalment, pedra hexagonal. No vam poder apreciar-ho degut a la boira, però poc desprès d’aquest punt s’arriba a una cruïlla des d’on s’ha de decidir quin camí al cim s’agafa.

El camí que segueix recte està marcat a YAMAP amb línies discontínues, cosa que indica que és una ruta més tècnica. Hi havia un grup que es posava cascs i equipament d’escalada per fer aquell camí, tot i que altra gent que l’ha fet m’ha comentat que no és tan tècnic com sembla i que només cal portar casc.

Si feu servir bastons de muntanya, aquest és un bon moment per guardar-los i posar-vos els guants. A partir d’aquí cal utilitzar força les mans, pràcticament fins a arribar als pendents sorrencs que hi ha sota el cim.

El cim de Kaikoma

Nosaltres vam seguir el camí normal, que fa una mica més de volta però no és especialment tècnic. El terreny sorrenc i poc compacte fa que l’última pujada sigui una mica cansada, però finalment vam arribar al cim de Kaikoma.

Com que encara plovia i la visibilitat era molt dolenta, vam decidir baixar fins a Komatsumine abans d’aturar-nos a dinar.

Descens i tornada al punt d’inici

Després de dinar vam continuar en direcció al coll de Sensui (Sensui Pass) i, des d’allà, de tornada a Kitazawa Pass per agafar l’autobús de les 3 de la tarda. Un consell: no feu aquesta ruta!

El descens fins a Sensui Pass és costerut i molt rocós, però el problema arriba després. El tram següent, que al mapa sembla gairebé pla, és en realitat un camí aparentment interminable ple de roques, interromput només per alguns trams curts més suaus. A més, també hi ha diverses seccions tècniques.

Això ens va fer avançar molt més lentament del que esperàvem, fins al punt que gairebé vam perdre l’autobús de les 3, malgrat haver calculat una hora de marge.

És possible que el sender hagués patit danys a causa d’algun tifó, però, sigui com sigui, jo no el recomanaria. El terreny és incòmode, s’avança molt lentament i tampoc no hi ha gaire cosa a veure. Baixar per Futagoyama és més ràpid i molt més agradable.

L’únic aspecte realment negatiu de l’excursió va ser la boira, que ens va impedir gaudir de les espectaculars vistes dels Minami Alps.