30 Asamayama (前掛山), el forat del vent

L’excursió a Asamayama va ser el primer Hyakumeizan de l’estiu del 2022, concretament el 25 de juny. Aquí cal dir que el cim d’Asamayama no és accessible a causa del risc d’erupció, i el cim que compta per a la llista és Maekakesan (前掛山), situat a la mateixa carena volcànica.

L’incident d’Asama-Sansō

La zona del mont Asama és coneguda no només pels seus paisatges volcànics, sinó també per un dels episodis policials més famosos de la història contemporània del Japó: l’incident d’Asama-Sansō (あさま山荘事件).

El febrer de 1972, cinc membres de l’Exèrcit Roig Unit japonès (United Red Army), una organització armada d’extrema esquerra, es van refugiar en un allotjament de muntanya anomenat Asama-Sansō, situat a prop de Karuizawa, als peus del mont Asama. Els fugitius havien escapat després d’una sèrie de purgues internes i assassinats comesos pel mateix grup durant un període de radicalització extrema.

Els militants van prendre com a ostatge l’esposa del propietari de l’edifici, fet que va provocar un setge policial que es va allargar durant diversos dies. Centenars d’agents van envoltar el refugi mentre milions de japonesos seguien els esdeveniments en directe per televisió. El 28 de febrer es va produir l’assalt final, amb canons d’aigua, excavadores i un gran desplegament policial. Va ser un dels esdeveniments televisius més seguits de la història del país.

Curiosament, l’incident també està relacionat amb la popularització dels Cup Noodles. El producte havia estat llançat només uns mesos abans, el setembre de 1971, i durant el setge molts policies, periodistes i operaris van consumir aquests fideus instantanis per combatre el fred hivernal. Les imatges van aparèixer repetidament a la televisió, contribuint a donar una enorme visibilitat a un producte que acabaria convertint-se en una icona de la gastronomia japonesa moderna.

Avui dia, l’incident d’Asama-Sansō continua ocupant un lloc destacat en la memòria col·lectiva japonesa, tant pel seu impacte polític com per la seva extraordinària cobertura mediàtica.

Dades tècniques de l’ascens a Asamayama

---

🧗‍♂️Dificultat tècnica	🟢 Baixa
🥵 Exigència física	🟢 Mitjana
Duració estimada	7h22m
Duració real	6h33m
Distància	13km
Guany d’elevació	1158m
Guany acumulat	1146m
Pèrdua acumulada	1144m
Alçada	2568m
Inici	Tengu Onsen (天狗温泉 浅間山荘)
Final	Tengu Onsen (天狗温泉 浅間山荘)

---

Aquesta és la ruta model a YAMAP: https://yamap.com/model-courses/97745

I les dades de l’activitat de YAMAP:

---

Accés i inici de l’excursió

L’excursió es pot fer en un dia. Es triga menys de set hores, però cal començar molt aviat des de Tòquio. Nosaltres vam agafar el tren bala (shinkansen) a les 6:28 del matí a l’estació de Tòquio i vam arribar a l’estació de Sakudaira (佐久平駅) a les 7:41. El trajecte costa 5.930 iens.

A Sakudaira vam llogar un cotxe per anar al punt d’inici, Tengu Onsen (天狗温泉 浅間山荘). El trajecte dura uns trenta minuts. Allà hi ha un aparcament relativament gran, però és millor arribar-hi aviat. El camí és molt gradual al principi, i es mantindrà així durant bona part de la caminada. Comença travessant un bosc i seguint el curs d’un riu, que a partir d’un cert punt adquireix un color rogenc.

La entrada de King Kong

Al cap d’una hora, si fa no fa, el camí guanya una mica d’altitud i ens allunyem del riu. És aleshores quan comencem a apreciar la curiosa forma d’aquesta muntanya. Hi ha una mena de carena que forma un anell, però que de sobte s’interromp abruptament, com si un King Kong gegantí s’hi hagués obert pas per fer-se una entrada. A causa d’aquest accident geogràfic, el camí continua gradualment, però ofereix unes vistes impressionants del tall i dels cingles que s’han format.

La tranquil·litat abans de la turmenta (de vent)

Al cap de poc de travessar aquesta “porta” natural s’arriba a un refugi anomenat Kazan-kan (火山館), situat al costat del santuari d’Asama. És un bon lloc per fer una pausa, refrescar-se i menjar quelcom.

El camí continua molt gradual, gairebé pla, encara dins del bosc. És un tram molt agradable, fins al punt que gairebé sembla un parc.

A poc a poc es comença a sortir del bosc i el terreny es va tornant més rocós, típic de les muntanyes volcàniques. També es comença a veure el volcà pròpiament dit.

La carena exterior d’Asamayama

Quan se supera la línia d’arbres ja ens trobem en terreny totalment volcànic, i les vistes esdevenen impressionants: la carena exterior d’Asama, on es troben els cims de Kurofuyama, Jakotsudake i Nokogiridake. Aquesta carena és la continuació de la que el nostre King Kong imaginari va esberlar per obrir-se camí.

Ascens al volcà i el vent que se t’emporta

Un cop es guanya altitud apareix el fenomen que va definir aquesta excursió: el vent. Mai n’havia experimentat un de tan fort, i va anar empitjorant a mesura que continuàvem pujant. Feia poc que m’havia comprat una gorra amb protecció posterior per a la nuca, que recordava vagament les gorres de campanya de l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial. Una ràfega de vent se la va endur, tot i que la vaig poder recuperar. Gairebé la perdo acabada d’estrenar.

El camí ja s’ha tornat completament volcànic i cada vegada més exposat. Travessa la muntanya de manera tangencial, fet que evita que sigui gaire costerut, tot i que el vent ens obligava a avançar més lentament.

Finalment s’arriba a la cresta, on hi ha un cartell que prohibeix el pas cap a Asamayama i unes cordes que fan de barrera. En aquest punt estàvem completament exposats als elements i vam haver de posar-nos les jaquetes per protegir-nos del vent. Malgrat ser ja estiu i fer un dia molt assolellat, la calor no era gens excessiva. El vent bufava amb una força com no havia vist mai.

La distància des d’aquell punt fins al cim de Maekakesan (前掛山) no era gaire llarga, però vam avançar molt a poc a poc perquè el vent tenia una força descomunal. Costava mantenir l’equilibri. Si hi hagués hagut nens, probablement haurien sortit volant.

Arribada el cim de Maekakesan i vistes d’Asamayama

Finalment vam aconseguir arribar al cim i vam poder fer algunes fotos, entre elles de l’inaccessible cim d’Asamayama.

Descens i les millors vistes d’Asama

La baixada va ser pel mateix camí, i vam poder continuar gaudint de les vistes de la carena oriental d’Asama, realment impressionants i entre les millors que he vist.

Un cop vam tornar a la zona boscosa, el vent va deixar de ser un problema. Ens vam poder treure les jaquetes i fer una pausa en una clariana que era perfecta per descansar.

En arribar al punt d’inici no vam anar a l’onsen que hi ha just allà. No recordo ben bé per què, la veritat. Vam anar a un altre, però no recordo exactament on. La Hanako normalment s’encarrega d’aquestes coses i, com que és qui condueix, jo em limito a seguir-la. Aquesta és una de les meves excursions preferides, gràcies a un entorn geogràfic força únic, unes vistes impressionants i la batalla constant contra el vent. A més, no és gens difícil; possiblement és una de les 100 muntanyes més assequibles.